Madrid busca el seu cel

Els conductors que arriben a la capital de l’Estat per la famosa M-30 es troben un gran cartell al passar sota la passarel·la que uneix el Parque de Roma amb Moratalaz: “De Madrid al cielo”. Una frase castissa que ve a dir que com en aquesta ciutat no s’està enlloc.

Sens dubte qui la va idear no hauria imaginat una campanya electoral com la que acaba avui diumenge. Ha estat farcida de polèmiques, desqualificacions i fins i tot una onada de missives amb amenaces de mort que primer van arribar al líder i candidat de Podem, Pablo Iglesias, i després a la ministra de Turisme, el de l’Interior, la directora de la Guàrdia Civil, la candidata del PP, Isabel Díaz Ayuso, i fins i tot l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero.

Un context en el qual l’esquerra ha centrat els seus atacs en els ultres de Vox i en la possibilitat que Ayuso acabi governant amb els de Santiago Abascal.. Ningú no dubtava que Ayuso guanyaria els comicis que se celebren dimarts, però ara la incògnita és saber quin és el seu sostre. La popular insisteix que vol governar en solitari i s’ha escapolit durant tota la campanya sense voler dir si està disposada a tenir consellers de Vox. La seua guerra particular ha estat amb el PSOE, més concretament amb Pedro

Sánchez

, que s’ha implicat en aquesta campanya en suport al seu candidat, Ángel Gabilondo. Ja fa dies que es qüestiona aquesta estratègia electoral i, a falta de la sentència de les urnes, les enquestes apunten que ha estat un error. Tant, que fins i tot Més Madrid, amb Mónica García al capdavant, podria fer el sorpasso i posar-se davant d’un Gabilondo que havia guanyat en vots i escons el 2019, però que no va poder governar perquè l’aliança entre PP i Cs, avalats des de l’Assemblea per Vox, l’hi va impedir.

Amb un Vox que confia a mantenir-se davant l’empenta de Díaz Ayuso, una de les grans incògnites és saber què passarà amb Ciutadans i fins i tot Podem, que si no assoleixen el 5% dels vots emesos dimarts es poden quedar fora de l’Assemblea. Sembla que no seria el cas dels morats, malgrat que l’anomenat efecte Iglesias, que va deixar el Govern de Sánchez per salvar els resultats a Madrid, sembla que s’està desinflant. Ciutadans ha confiat en Edmundo Bal per intentar frenar una caiguda lliure i donar la sorpresa si aconsegueix mantenir presència en la política de la comunitat.

Aposta per la reforma fiscal i l’habitatge públicUn dels puntals de la campanya d’Ángel Gabilondo ha estat l’habitatge, amb la promesa de 15.000 immobles de caràcter públic i ajuts perquè els joves puguin independitzar-se. Descarta apujar els impostos immediatament, però insisteix que la reforma fiscal és urgent.

Impostos a la baixa i l’economia al centreIsabel Díaz Ayuso ha centrat la campanya a defensar la seua política de reducció d’impostos, mantenir les mínimes restriccions a empreses i negocis en plena pandèmia i presentar-se com a paladí de la llibertat per a les famílies en aspectes com l’educació.

Una metge en defensa del sistema sanitariLa metge Mónica García promet “una nova orientació en les polítiques públiques” i centrar-se en mesures que garanteixin la salut dels madrilenys com un dret fonamental per “reconstruir” el sistema sanitari en què es contempli la importància del “benestar físic, mental i social”.

Mitjans digitals per als escolarsEdmundo Bal ha llançat un manifest a la resta de candidats, que no han recollit el guant, per condemnar la violència i denunciar la crispació. Entre les seues propostes estrella es troba prometre una tablet o un PC a tots els alumnes de Primària i Secundària de Madrid.

Política feminista i economia sosteniblePablo Iglesias defensa la pujada d’impostos, en especial per a les rendes superiors a 60.000 euros, i promet una política feminista. En sanitat, vol revertir “les privatitzacions del PP”. També defensa un turisme ètic i sostenible i potenciar la investigació.

Campanya contra Menes i mesquitesUn dels principals objectius del programa de Vox és “frenar els Menes, “tornant als seus països els que han entrat il·legalment”. Vol tancar les mesquites fonamentalistes que “justifiquen la violència contra la dona o els homosexuals, i que creen inseguretat als nostres carrers”.