El pla de recuperació d'Espanya, entre els millors de la UE en despesa verda

El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència d’Espanya assoleix una quota de despesa verda del 31 %, el que li posiciona entre els millors de la Unió Europea (UE), segons un informe d’experts internacionals en emergència climàtica, que alerta de la falta d’ambició europea per descarbonitzar l’economia.

Finlàndia, amb una despesa propera al 42 per cent, lidera el rànquing entre 14 països de la UE, segons l’estudi elaborat pel Green Recovery Tracker, que també llança que, al contrari, Polònia (18%), Portugal (19%) i Eslovènia (5%) són entre els que obtenen pitjors resultats.

A penes uns dies després que Espanya presentés oficialment el seu pla de recuperació econòmica a Europa, i que canalitzarà uns 70.000 milions d’euros entre 2021 i 2023, els experts climàtics no apunten que, malgrat el lloc espanyol en inversions verdes superior al 30 per cent, l’esmentada xifra és inferior a la despesa mitjana de referència de la Unió Europea, un 37 per cent.

Del total de la despesa espanyola, els analistes han assenyalat que al voltant d’un 17 % (uns 12.100 milions d’euros) poden tenir un impacte positiu o negatiu en la transició verda depenent de l’aplicació de les mesures pertinents, el que implica la importància d’un examen més gran durant la planificació, revisió i aplicació de les mesures de recuperació .Respecto al Pla d’Espanya, els experts han precisat que, si bé "les prioritats generals estan ben definides", la informació del mateix sobre mesures i projectes exactes és "escassa" i els mecanismes de rendició de comptes "no estan molt definits".

L’estudi també llança que, una anàlisi combinada de les mesures dels plans dels 14 països analitzats mostra una quota de despesa verda de només el 24 per cent, i alerta del gran risc existent si les inversions acabessin donant suport als combustibles fòssils.

Entre els exemples de mesures dels plans no ajustats a la transició ecològica figuren els 3.200 milions d’euros a Polònia per a l’eficiència energètica, que poden utilitzar-se per donar suport a les calderes de gas, o els 244 milions d’euros a Bulgària i els 600 milions de Romania per a infraestructures de gas fòssil, sense un clar potencial d’ús per a l’hidrogen verd.

Para Mikel González, professor d’investigació de BC3, el Centre Basc de Canvi Climàtic, el Pla de Recuperació d’Espanya és "una gran oportunitat per lluitar contra el canvi climàtic", ja que accelerarà les inversions i reformes que es van identificar (en el PNIEC) fins 2023, i que generaran un efecte positiu en l’ocupació.

Segons el seu parer, els resultats del Green Recovery Tracker per a Espanya són "positius i encoratjadors", i ha insistit que els combustibles fòssils no han de rebre ajuts públics directes o indirectes i que, en tot cas, han d’estar molt estrictament condicionades.

L’estudi Green Recovery Tracker, realitzat per E3G i l’Institut Wuppertal, ha analitzat els projectes de plans nacionals de recuperació de la UE, entre ells els de França, Alemanya, Espanya, Portugal, Bulgària, Romania, Estònia, Letònia, Polònia, Eslovàquia, Eslovènia, Bèlgica, Finlàndia i la República Txeca.