Llarena deixa Serret a un pas del judici

El magistrat del Tribunal Supremo Pablo Llarena ha deixat l’exconsellera catalana Meritxell Serret, a Bèlgica durant més de tres anys, a un pas del judici oral després de concloure el sumari i remetre la causa a la Sala Segona de l’alt tribunal per revisar el procediment.

Llarena ha dictat una interlocutòria en la qual conclou la instrucció contra Serret, després de practicar totes les diligències pendents una vegada que l’exconsellera es va personar per sorpresa al Suprem el passat 11 de març per posar-se a disposició del tribunal i regularitzar la seua situació processal de rebel·lia.

El magistrat recorda que Serret ja havia estat processada el 21 de març de 2018 pels presumptes delictes de desobediència i malversació de cabals públics havent-se sobresegut la tramitació de la causa per la seua situació de rebel·lia. Però afegeix que tres anys després, la causa va ser impulsada després de la compareixença de Serret al març, en la qual el jutge va acordar la seua llibertat provisional, i la declaració indagatòria del 30 d’abril.

Aquell dia, Serret va reconèixer davant de Llarena que malgrat que va rebre les advertències del Constitucional va decidir seguir endavant amb el "procés" per ser "un mandat popular", si bé va defensar que el seu departament no va destinar cap pagament per al referèndum de l’1-O.

Després d’aquesta declaració, el jutge considera que s’han practicat les diligències oportunes per a l’esclariment dels fets denunciats, sense que s’hagin reclamat noves indagacions, pel que ara acorda la conclusió del sumari i el remet a la Sala Penal per revisar la conclusió, previ emplaçament de les parts per terme de quinze dies davant de la mateixa.

Serret és una dels cinc membres del Govern de Carles Puigdemont que va fugir de la justícia espanyola després de la declaració unilateral de la independència (DUI) en octubre de 2017 juntament amb mateix president i els exconsellers Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig.

No obstant, era l’única dels cinc polítics escapats a Bèlgica sobre la qual no pesava una ordre europea de detenció i entrega perquè la sentència del "procés" dictada el 14 d’octubre de 2019 va aclarir el seu horitzó processal i la va situar en una situació menys costosa, fins el punt de deslliurar-se previsiblement de la presó.

Això és així perquè Serret va ser processada per malversació de cabals públics i desobediència, igual com els exconsellers Santi Vila, Carles Mundó i Meritxell Borràs, que, tanmateix, van ser condemnats per desobediència i no per malversació en no haver-se acreditat que els seus departaments realitzessin pagaments concrets per l’organització de l’1-O, com passa amb la Consellería de Serret. La pena prevista per al delicte de desobediència és de multa i inhabilitació per a ocupació o càrrec públic de fins dos anys.