CORRUPCIÓ TRIBUNALS
Anticorrupció demana nou anys de presó per a Jordi Pujol i entre 8 i 29 per als seus fills
Després de vuit anys d'instrucció, sol·licita presó per a tota la família per blanqueig i associació il·lícita, entre altres delictes || El jutge arxiva el cas per a Marta Ferrusola pel seu precari estat de salut
Imatge d’arxiu de l’expresident del Govern Jordi Pujol, que s’asseurà al banc dels acusats el 2022.
La Fiscalia ha demanat una condemna de nou anys de presó per a l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol per associació il·lícita i blanqueig, i per als seus set fills sol·licita penes que oscil·len entre els 8 i els 29 anys que reclama al primogènit de la família, Jordi Pujol Ferrusola. Entre ells no figura la dona de l’expresident, Marta Ferrusola, a la qual el jutge ha tret del cas en consideració a la demència que pateix. Les peticions de presó se sumen a les multes milionàries que, per exemple, en el cas de Pujol Ferrusola ascendirien a més de 6 milions d’euros.
D’aquesta forma, poc més de vuit anys i mig després que s’iniciés la investigació, la Fiscalia ja ha presentat l’escrit de qualificació provisional en el qual demana penes de presó per a Pujol i els seus set fills; però també per a l’exdona de Pujol Ferrusola, Mercè Gironés, per a la qual reclama 17 anys; i per a deu empresaris, per als quals sol·licita 5 anys a cadascun.
El Ministeri Públic reclama la més alta per a Jordi Pujol Ferrusola, per al qual demana 6,84 milions
Als integrants de la família Pujol els acusa, segons el cas, de delictes com a associació il·lícita, blanqueig, falsedat en document mercantil, delictes contra la Hisenda Pública i frustració de l’execució.
La Fiscalia descriu al seu escrit com tots els membres de la família van actuar conjuntament per ocultar, almenys des del 1991, una ingent quantitat de diners a Andorra, “producte de l’afavoriment a determinats empresaris perquè resultessin adjudicataris de diferents concursos públics de l’administració pública catalana”.
Anticorrupció explica que Jordi Pujol va acordar amb la seua dona que els diners procedents de l’activitat il·lícita executada es distribuís en comptes oberts a nom d’aquesta i dels seus set fills a la Banca Reig (actual AndBank). Van acordar que fos el fill gran l’encarregat de gestionar aquests fons i que s’ocupés de distribuir-los entre la resta de la família.
El que va fer l’expresident, segons el parer de la Fiscalia, és aprofitar “la seua posició política per teixir una xarxa de clientelisme d’acord amb la qual” ell i determinats empresaris afins al partit que liderava, la ja extinta CDC, “es repartien els abundants beneficis procedents de concursos públics la resolució dels quals depenia de les diferents administracions catalanes sota el control de CDC”. Després, el patrimoni que guanyava “il·lícitament” s’ocultava a Hisenda i aflorava més tard “mitjançant sistemàtiques operacions de blanqueig”.
En altres ocasions, l’origen dels fons estaria presumptament en els suposats pagaments il·lícits realitzats per terceres persones, majoritàriament vinculades amb diferents empreses, que realitzaven pagaments milionaris a la família.
El jutge no veu acreditat que els diners procedeixin d’una herència La procedència del patrimoni, segons va concloure el jutge a l’ordre de processament, prové de diferents fonts que en algun cas és desconeguda, si bé destaca que hi ha “indicis sòlids” que acrediten que no procedeix, com al·leguen des del principi els membres de la família, d’una herència familiar de l’avi Florenci Pujol. El jutge va arribar a titllar de “paradoxal” que els investigats neguin tenir “coneixement del lloc on va estar el llegat, l’entitat o entitats bancàries on va estar dipositat o va ser administrat, el moment i forma en què va arribar a Andorra i el compte o productes financers en què va ser invertit [més enllà de meres generalitats]”.
