El coet xinès descontrolat xocarà amb l'atmosfera la pròxima matinada

El coet xinès que orbita la Terra fora de control des de fa diversos dies col·lidirà amb l’atmosfera terrestre la pròxima matinada, moment en què previsiblement es desintegrarà gairebé en la seua totalitat, encara que no es descarta que algunes restes puguin caure en algun lloc de la Terra.

El Servei de Vigilància i Seguiment Espacial de la Unió Europea (EUSST) ha reduït ja la "finestra" en la qual és previsible que es produeixi la reentrada del coet en l’atmosfera terrestre, i ha fixat l’hora prevista en les 2:11 UTC (4:11 hora peninsular espanyola), encara que amb un marge una mica superior a les de sis hores (tres hores abans i tres hores després d’aquella hora).

El coet (un Long March 5B), que va ser utilitzat per la Xina la passada setmana per llançar l’espai u dels mòduls de la seua futura estació espacial, està fora de control i descriu una òrbita cada vegada més propera a la Terra, encara que totes les previsions apunten que es desintegrarà quan col·lideixi amb l’atmosfera terrestre pràcticament en la seua totalitat.

La mida de l’objecte, que té una massa estimada d’entre 17 i 21 tones i una mida d’aproximadament 3o metres, i la velocitat a la qual avança -uns 28.000 quilòmetres per hora- ha motivat l’activació d’alguns dels serveis de vigilància espacial més importants del món, entre ells el Pentàgon o el Servei de Vigilància i Seguiment Espacial de la Unió Europea (EUSST).

L’EUSST (un consorci internacional del qual formen part diverses agències espacials i organismes públics de nombrosos països europeus, entre ells el Centre per al Desenvolupament Tecnològic i Industrial dependent del Ministeri de Ciència i Innovació espanyol) monitora des de fa diversos dies el retorn a la Terra del coet xinès.

Els seus sensors i radars permeten veure "de prop" el coet cada vegada que en la seua trajectòria orbital passa sobre el cel europeu, i han comprovat que està caient i que l’òrbita que descriu el coet és cada vegada més propera a la Terra.

Les dades actualitzades d’aquest consorci revelen que l’objecte porta una inclinació que suggereix en principi que les restes o "runa" del mateix caurien en una regió de la Terra coberta majoritàriament per l’oceà o àrees deshabitades, i que la probabilitat estadística d’un impacte en àrees poblades continua sent "baixa".

Aquest consorci manté que la trajectòria que descriu ara el coet apunten que les restes que poguessin "sobreviure" a la seua col·lisió amb l’atmosfera terrestre caurien en algun punt del paral·lel 41, i que les probabilitats suggereixen que serà en algun lloc de l’Atlàntic, el Pacífic o l’Índic.

Jorge Lomba, cap del departament d’Espai del Centre per al Desenvolupament Tecnològic i Industrial (CDTI), ha informat a EFE que el coet descriu una òrbita cada vegada més propera a la Terra, que en el seu punt més allunyat està a 220 quilòmetres i en el més proper a 149.

Ha explicat que el coet tarda 1,5 hores a realitzar una òrbita completa a la Terra, i que en el cas de mantenir-se la trajectòria actual l’objecte faria quatre voltes a la Terra durant el període en què és més probable que es produeixi la seua entrada en l’atmosfera (entre les 23:00 i les 5:00, hora UTC).

Durant aquell període, i sempre en el cas de mantenir-se la trajectòria actual, el coet descriurà quatre òrbites diferents al voltant de la Terra, i tres d’elles passen per territori espanyol, durant alguna cosa més d’un minut cada una d’elles, ha explicat Javier Lomba.