PROCÉS JUSTÍCIA
El Constitucional confirma la pena de Rull amb dos vots discrepants
Li obre la porta, com ja va passar amb Turull, a portar el cas a la Justícia europea
Josep Rull, en un acte abans d’entrar a la presó després que li revoquessin el tercer grau, al març.
El ple del Tribunal Constitucional va rebutjar ahir el recurs d’empara de l’exconseller Josep Rull contra la sentència del Tribunal Suprem que el va condemnar a de 10 anys i 6 mesos de presó per sedició per l’1-O, i li va obrir així la porta per acudir a la justícia europea. Com ja va ocórrer amb el de Jordi Turull, hi va haver dos vots discrepants, dels magistrats Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer, que veuen la pena “desproporcionada”.
La sentència estima que no s’ha lesionat el dret del recurrent a la tutela judicial efectiva en relació amb el principi de legalitat, perquè la decisió del Tribunal Suprem està prou motivada. Afirma que Rull “va participar activament posant les bases que van propiciar les condicions de mobilització ciutadana encaminada a la celebració d’un referèndum judicialment prohibit”. Una vegada esgotada la via del Constitucional, Rull és el segon dels nou presos del procés que ja pot recórrer el seu cas al Tribunal Europeu dels Drets Humans.
D’altra banda, el Ple del Constitucional va rebutjar el recurs de Francesc Homs, condemnat a un any i un mes d’inhabilitació i a 30.000 euros de multa per desobediència greu al TC en la consulta del 9-N del 2014.
Els comandaments policials de l’1-O no seran investigats
L’Audiència de Barcelona ha rebutjat investigar els comandaments responsables de la Policia Nacional a Catalunya per les càrregues de l’1-O, al considerar que “no hi ha cap indici de l’existència d’una instrucció concreta d’actuar l’1 d’octubre del 2017 amb contundència o utilitzar una major violència que la imprescindible”. Així ho sosté en una interlocutòria en la qual desestima el recurs presentat per les acusacions contra la decisió del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona, que investiga el cas, de no citar com a imputats diversos comandaments policials.
Les acusacions sol·licitaven la declaració com a investigats dels caps de la Policia Nacional que van dirigir l’operatiu d’1-O. El tribunal, que considera que no hi ha indicis de criminalitat contra ells admet, no obstant, que “hi va haver casos d’extralimitació de la força per agents policials” que s’hauran de valorar en cada cas, per la qual cosa insta a obrir peces separades.
