Deu anys dels 'indignats'

Avui es compleixen deu anys de l’esclat el 2011 del moviment 15-M, que va portar milers de persones, majoritàriament joves, a prendre places i carrers en tots els punts d’Espanya per protestar contra les retallades en polítiques socials que va portar la crisi econòmica del 2008. Els indignats reclamaven una democràcia més participativa allunyada del bipartidisme PSOE-PP i canvis en les polítiques socials i econòmiques, com el dret a un habitatge digne o millores salarials. Però, al cap d’una dècada, sembla que encara queden molts comptes pendents.

La primera concentració, que es va gestar a través de les xarxes socials i sense cap gran organització formal al darrere, va sorgir a Madrid i va acabar amb una acampada a la mítica plaça de la Puerta del Sol, que la policia va intentar desallotjar per la força. Però l’estesa de tendes es va començar a imitar en diverses ciutats, com a la plaça Catalunya de Barcelona, o a la plaça Ricard Viñes de Lleida.

Els acampats es van dividir en diverses comissions, feien debats i assemblees i van posar en comú reivindicacions i estratègies de lluita. D’aquí van sortir-ne enfortides plataformes com la PAH o les marees de pensionistes, sanitaris o docents. La Puerta del Sol acollirà avui una sèrie d’actes per recordar el moviment.

El 2011 els ‘indignats’ de Lleida van prendre els carrers i van acampar a la plaça Ricard Viñes

Malgrat que encara queden moltes d’aquestes reivindicacions per aconseguir, activistes del moviment i experts coincideixen a destacar que durant aquelles manifestacions sí que es va produir un canvi, sobretot en l'àmbit polític, encara que no de manera immediata. El 2014 Unides Podem, partit sorgit d’aquestes protestes, va treure cinc eurodiputats a les eleccions europees i a les municipals i autonòmiques del maig del 2015 la formació morada va aconseguir obtenir alcaldies en grans ciutats com Barcelona, Badalona o Madrid, i Cs, contrari al moviment, i la CUP també van obtenir bons resultats en ajuntaments importants. El 15-M va aconseguir així irrompre a les institucions.