Els desacords entre partits reforcen l'amenaça de noves eleccions a Catalunya

Les negociacions per investir Pere Aragonès com a president de la Generalitat i formar un nou govern continuen encallades, quan ja han passat més de tres mesos des de les eleccions del 14 de febrer. Queden onze dies perquè el Parlament es dissolgui automàticament si els diputats no aconsegueixen nomenar un president, i ERC i JxCat segueixen sense arribar a una entesa que desbloquegi la situació política a Catalunya.

Sergi Sabrià, diputat dels republicans, va plantejar ahir la possibilitat d’incorporar consellers 'juntistes' al Govern d’Aragonès d’aquí a uns mesos, però sempre que els de Carles Puigdemont facilitin la investidura. Per la seua banda, des de JxCat van afirmar que encara queda temps per a l’acord i van reiterar la seua aposta per un executiu de coalició. Mentrestant, el rellotge cap a la repetició electoral segueix en marxa.

Ibarretxe va ser investit el juliol del 2001, però fins al setembre no va incorporar consellers d’Ezker Batua

D’aquesta manera, en declaracions a El Nacional, Sabrià no va descartar la “possibilitat” de facilitar l’entrada de JxCat al Govern després de la investidura. Tot i així, no va aclarir si pretenen omplir tots els departaments i després canviar els consellers, o si en un primer moment algunes conselleries quedarien “vacants” a l’espera del nomenament del representant de JxCat.

“Necessitem un Govern ampli i transversal”, va replicar únicament Sabrià, que va recordar el que va passar a Euskadi el 2001. Llavors, Juan José Ibarretxe, del PNB, va ser investit lehendakari al juliol.

Al setembre, va incorporar a l’Executiu basc representant d’Ezker Batua. “El que està molt clar és que només ens plantejarem la incorporació d’altres partits al Govern si prèviament han donat spuort a la investidura d’Aragonès”, va afegir Sabrià, que va confiar que JxCat “no falli el país” i compleixi la seua paraula encara que sigui “a última hora”.

Per la seua part, fonts dels de Carles Puigdemont van assegurar que encara queda temps perquè els republicans canviïn d’opinió, “reflexionin” i s’avinguin a constituir un executiu bicolor, sobretot després de la reunió a tres bandes amb la CUP de dimecres i de la decisió dels comuns de trencar les negociacions amb ERC. Des de JxCat van insistir que estan disposats a negociar l’estratègia independentista “en paral·lel” a l’acord de Govern, de manera que seria possible fer president Aragonès abans d’haver tancat el full de ruta del procés.

Altrament, des de Guanyem Catalunya, formació que es va presentar amb la CUP i a la qual pertany Dolors Sabater, van reclamar “responsabilitat” i “maduresa” a Esquerra Republicana i a JxCat per desbloquejar la negociació. “Únicament la unitat estratègica garantirà un nou embat democràtic”, van sentenciar a través d’un comunicat.

Al contrari, Salvador Illa, candidat del PSC a les eleccions del 14-F, va insistir una vegada més en la seua voluntat d’anar a la investidura i va exigir que s’aixequi “el cordó sanitari als socialistes” per poder liderar un Govern d’esquerres. En aquest sentit, va reiterar que va ser el guanyador de les eleccions com la llista més votada. Jordi Cañas, de Ciutadans, va replicar que amb els tripartits de PSC, ERC i Iniciativa va començar el procés independentista.

La diputada de la CUP Laia Estrada no serà arrestada

Una jutge de Tarragona va fer ahir marxa enrere i va deixar sense efecte l’ordre de detenció que havia dictat contra Laia Estrada, diputada de la CUP, per no comparèixer quan va ser citada a declarar en relació amb una protesta en la qual va participar en Tarragona el 2018 contra la celebració del Consell de Ministres a Barcelona el dia que feia un any de les eleccions del 21-D del 2017, convocades des de Madrid amb el 155. La jutge va explicar que, al ser diputada, remet la causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sense arribar a prendre declaració a la investigada.

Ataquen la Casa de la República a Waterloo

Un grup de sis persones van atacar dijous la Casa de la República a la localitat belga de Waterloo, centre operatiu del Consell per la República que lidera Carles Puigdemont. Segons va denunciar l’ara eurodiputat de JxCat, els atacants, que portaven una bandera espanyola, es van atansar a l’exterior de l’immoble i van arrancar la placa identificativa de la Casa de la República. Posteriorment van marxar del lloc. “No acceptaré cap acte de violència ni intimidació contra el meu compromís polític”, va assenyalar Puigdemont, que ha denunciat els fets.

"Es van vulnerar drets", insisteixen dos jutges del tc

Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer, magistrats del Tribunal Constitucional, reiteren, a la sentència que resol el recurs de Josep Rull contra la condemna que li va imposar el Suprem per l’1-O, que les penes imposades a la cúpula de l’independentisme són “desproporcionades” i que es van vulnerar els seus drets. Així consta als arguments jurídics del vot particular que han subscrit a la decisió del Constitucional d’avalar la condemna imposada pel Suprem a Rull pels delictes que se li atribueixen en relació amb l’1-O, que es van conèixer ahir.

Com ja va passar en la resolució que va avalar la pena imposada a Jordi Turull, el tribunal de garanties no va aconseguir la unanimitat dels seus magistrats, i set van votar a favor de confirmar la condemna mentre que dos se’n van desmarcar i van arremetre contra la sentència del Suprem. D’aquesta forma, Xiol i Balaguer afirmen que el delicte de sedició, tal com el planteja el Codi Penal, és massa “indeterminat”.

A més, consideren que la pena imposada a Rull és “desproporcionada” i que es van vulnerar el dret a la legalitat sancionadora, el dret a la llibertat personal, a la llibertat ideològica i a la reunió. Ara Rull ja pot acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

En paral·lel, el Tribunal Suprem va confirmar l’acord de la Junta Electoral Central (JEC) que va vetar Oriol Junqueras com a eurodiputat. Els magistrats van argumentar que l’òrgan arbitral dels comicis podia declarar la “inelegibilitat” del president d’ERC malgrat la sentència que va dictar en el seu moment el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.