La normalitat torna a Ceuta, que centra ara l'atenció en l'acollida de menors

La frontera entre Espanya i el Marroc a Ceuta es va despertar ahir calmada arran de la decisió de Rabat de tancar les fronteres després que entre dilluns i dimarts arribessin a la ciutat autònoma uns 8.000 migrants, dels quals 6.000, segons va informar el ministeri d’Interior, ja han estat tornats. Malgrat que el flux de persones al pas fronterer de Tarajal era ahir gairebé nul, l’arribada de més d’un miler de menors a començaments de setmana és el que centra ara la crisi migratòria oberta els últims dies, ja que no poden ser retornats als seus països tret que siguin reclamats per algun familiar.

Als 850 menors acollits que van arribar a travessar la frontera, el més petit de quatre anys, s’afegeixen els 230 que hi havia al centre per a joves La Esperanza, i les autoritats consideren que n’hi ha centenars més que no estan en cap. De moment, la ciutat autònoma ha habilitat un alberg provisional, on n’hi ha dos-cents, i en una nau que n’acull 650.

Així doncs, les autoritats ceutines estan centrades ara en l’atenció d’aquests menors. En primer lloc, intenten aconseguir un reagrupament familiar, és a dir, tornar als seus progenitors aquells nens que han estat reclamats. Des de dilluns, moltes famílies marroquines han fetes crides a través de xarxes socials o televisions per tornar a retrobar-se amb els seus fills menors d’edat, que haurien travessat la frontera.

Dels 8.000 migrants que van creuar la frontera, Interior assegura haver-ne tornat ja al Marroc 6.000

En el cas que no els reclami ningú i hagin de ser acollits per Ceuta, se’ls realitzen proves per a la detecció del coronavirus i, en alguns casos, altres per determinar si tenen menys de 18 anys. Segons diverses voluntàries que han estat atenent aquests des de la seua arribada, molts ho van fer enganyats, ja que els van dir que a la ciutat espanyola podrien veure grans futbolistes.

Per alliberar espai i acollir els que han arribat, el Govern i les comunitats han acordat el repartiment de dos-centes places, amb Galícia i Madrid com les que més acullen, amb vint cadascuna. A Andalusia, on se n’acolliran 13, Vox va anunciar que retirava el seu suport al Govern regional.

A causa que el Marroc va assegurar que acceptaria tots els adults tornats, la policia ceutina es va dedicar també a fer batudes per localitzar els que deambulaven pels carrers i retornar-los, encara que molts decidien anar-se de manera voluntària.

La situació a la frontera marroquina també va ser tranquil·la després d’una nit de disturbis entre policia i migrants que se sentien enganyats.

MADRID/RABAT

La tensió diplomàtica entre Espanya i el Marroc, que dimecres va semblar rebaixar-se quan Rabat va decidir tancar les fronteres, va tornar ahir a pujar de to. La ministra de Defensa, Margarita Robles, va acusar el país veí d’estar sotmetent Espanya a un “xantatge” a la frontera amb Ceuta vulnerant les normes del dret internacional i va advertir que això no ho acceptaran.

“La integritat d’Espanya no és negociable ni està en joc i utilitzarem tots mitjans necessaris per garantir la integritat territorial i vigilar les fronteres”, va asseverar. En aquest marc, va acusar el Marroc d’“utilitzar” nens per exercir pressió.

Així mateix, va defensar la decisió de la ministra d’Afers Exteriors, Arancha González Laya, d’acollir a Espanya el líder del Front Polisario, Brahim Ghali, per raons humanitàries (hospitalitzat a Logronyo per Covid), defensant que això és “un component més del dret internacional”.

El Govern marroquí, que fins ara no s’havia pronunciat i que no dona per conclosa la crisi oberta per l’acollida de Ghali, va assegurar que espera “actes” que vagin més enllà de “copets a l’esquena”. En aquesta línia, el ministre d’Exteriors del país, Naser Burita, va informar que l’ambaixadora marroquina a Espanya, Karima Benyaich, cridada a consultes dimarts passat a Rabat, “no tornarà mentre duri la crisi, i la crisi durarà mentre continuï la seua veritable causa”, amb referència a Ghali.