Pere Aragonès, l'home de Junqueras que torna ERC a la Presidència després de mitja vida al partit

Pere Aragonès s’ha convertit aquest divendres en el 132 president de la Generalitat, un càrrec al qual arriba després de més de mitja vida en ERC i després d’haver estat l’elegit pel líder del partit, Oriol Junqueras, perquè els republicans tornin a presidir el Govern 41 anys després i ho facin per primera vegada des del restauració del Parlament.

Als seus 38 anys serà el cap de l’Executiu català més jove en arribar al càrrec en la història de la Generalitat contemporània i, malgrat la seua joventut, ho fa després de dos dècades de militància en ERC --des dels 16 anys-- i de diversos anys en la primera línia política, a diferència del seu antecessor, Quim Torra, que era un nouvingut a la política institucional.

Després de passar per diversos llocs de responsabilitat en el partit i el Govern, Junqueras li va demanar de fer un pas al capdavant després el seu empresonament i la marxa de la secretària general republicana, Marta Rovira, a Suïssa, i, amb Aragonès com a candidat, ERC va aconseguir posicionar-se el 14 de febrer com el primer partit independentista, malgrat que el PSC li va arrabassar l’esperada victòria.

Amb el seu perfil de gestor, aparenta un gest seriós i tranquil que es transforma en els mítings quan deixa l’americana i s’enfunda el vestit de candidat, sorprèn el seu sentit de l’humor en les distàncies curtes, fins i tot es diu del nou president que és un gran imitador de companys i adversaris polítics, i la cuina és la seua activitat preferida per desconnectar de l’actualitat política.

Republicà i independentista des de l’adolescència, es defineix com a keynesià i socialdemòcrata, malgrat que alguns sectors l’han identificat amb un perfil més liberal i fins i tot l’han acusat de voler privatitzar serveis públics en la polèmica i fracassada 'Llei Aragonès'.

DE LES JERC AL PARLAMENT

Nascut el 1982 en Pineda de Mar (Barcelona), és llicenciat en Dret per la UOC, té un màster d’Història Econòmica per la UB i un programa de formació de directius en polítiques públiques i desenvolupament econòmic en la Kennedy School of Government de Harvard, però la política ha estat la seua principal ocupació des de jove.

De fet, la política l’ha envoltat des de petit: el seu avi, l’empresari hoteler i tèxtil Josep Aragonès, va ser alcalde de Pineda de Mar durant el franquisme i posteriorment va liderar Reforma Democràtica de Catalunya, l’embrió d’Aliança Popular impulsat per Manuel Fraga, mentre que el seu pare va ser regidor independent en la llista de CiU.

Amb aquest context familiar, Aragonès es va interessar per la política des de petit i assegura que va començar a prendre consciència independentista amb 10 anys, la va anar consolidant amb el pas dels anys i amb 16 anys va començar a militar en les JERC --les joventuts d’ERC--; un any després ja estava en la direcció de l’organització i el 2003 va passar a ser el portaveu i va entrar en l’Executiva Nacional d’ERC.

Amb 24 anys, el 2006, va fer el salt al Parlament com a diputat en representació de les JERC en la legislatura del segon tripartit i va viure des de la direcció del partit la crisi interna i la pugna d’aquella època entre Josep Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós, en la qual es va posicionar a favor del segon.

Després dels tripartits i amb ERC ja anés del Govern, Aragonès es va mantenir en el Parlament i entre 2011 i 2018 també va posar un peu en la política municipal liderant la formació a Pineda de Mar --el seu poble natal i en el qual encara viu--, que va passar d’un regidor a cinc i a ser segona força a l’ajuntament.

RELACIÓ AMB JUNQUERAS

De la mà de Junqueras, que va passar a liderar el partit el 2011, Aragonès va anar escalant llocs i guanyant pes en la formació: el 2012 va ser un dels negociadors de l’acord amb CiU per investir a Artur Mas i en aquesta legislatura va ser el portaveu adjunt d’ERC en el Parlament.

Tanmateix, la relació entre ambdós es remunta a 2004, quan Aragonès va convidar Junqueras a una xarrada organitzada per les JERC i després van estar sopant i conversant; cinc anys més tard Junqueras es convertiria en el candidat republicà a les eleccions europees, per la qual cosa s’atribueix a Aragonès l’haver descobert a què seria el pròxim líder republicà.

Amb la tornada d’ERC a la Generalitat el 2016 en la coalició de JxSí al costat de CDC, Junqueras el va situar com a secretari d’Economia, departament que ell encapçalava, però el va apartar del nucli organitzador de l’1-O, a diferència de membres destacats de la Conselleria com Josep Maria Jové i Lluís Salvadó.

Aquesta decisió, que anticipava les aspiracions que el líder d’ERC tenia guardades per a Aragonès, va evitar que fos detingut i encausat, i el va deslliurar de ser cessat pel 155 per part del Govern de Mariano Rajoy, que el va mantenir durant els mesos d’intervenció de l’autonomia catalana com un dels màxims responsables de la Generalitat.

De fet, el secretari d’Estat per a les Administracions Territorials, Roberto Bermúdez de Castro, va elogiar el paper d’Aragonès en aquella etapa per haver col·laborat "activament" en l’aplicació del 155.

LÍDER VISIBLE D’ERC

Els fets de tardor de 2017 a Catalunya, amb l’empresonament dels presos de l’1-O i les causes judicials pel procés independentista, van acabar precipitant el seu ascens als comandaments d’ERC i del Govern.

El 22 de gener de 2018 Aragonès va visitar Junqueras a la presó d’Estremera al costat de la secretària general del partit, Marta Rovira, i el líder d’ERC li va demanar de fer un pas al capdavant per situar-se com el líder visible de la formació: "Si li passa alguna cosa a ella --referint-se a Rovira--, et toca a tu".

Dos mesos després, Rovira marxaria a Ginebra (Suïssa) per evitar comparèixer davant del Tribunal Suprem (TS), per la qual cosa Aragonès li va agafar el relleu com a líder del partit, lliure de causes judicials i present a Catalunya, assumint el càrrec d’adjunt a la Presidència d’ERC i posteriorment com a coordinador nacional de la formació, ja que ocupa actualment.

DE VICEPRESIDENT A PRESIDENT EN FUNCIONS

Aquest pas endavant també es va traduir en responsabilitats en el Govern de Quim Torra i va passar a ser vicepresident i conseller d’Economia --els mateixos càrrecs que havia ostentat Junqueras entre 2015 i 2017--, des d’on va ser l’artífex dels Pressupostos de la Generalitat de 2020 acordats amb els comuns, els primers des de 2017 i que augmentaven la despesa de l’Executiu, i va provar d’encarrilar al costat de Torra les constants crisis que van deteriorar les relacions entre Junts i ERC durant la legislatura.

A més, la inhabilitació de Torra el setembre de l’any passat l’ha obligat a assumir les competències de president en funcions al llarg de sis mesos situant-se en la màxima posició institucional del Govern durant la segona i tercera onada del coronavirus, encara que ha provat de limitar el seu rol per no ocupar la figura de president de la Generalitat i evitar tensions amb els seus socis.

ABANDERAT DE LA VIA ÀMPLIA

Amb el gir estratègic d’ERC després dels fets de 2017 cap a la qual cosa s’ha definit com a independentisme pragmàtic, Aragonès s’ha erigit com un dels principals abanderats de l’aposta per eixamplar la base de suports a l’independentisme per forçar l’Estat a acceptar un referèndum i per anteposar la via del diàleg a la confrontació, deixant una eventual declaració d’independència en segon pla.

Malgrat que la via àmplia que tant va pregonar durant la campanya no ha començat amb bon peu i el seu acord amb Junts s’ha retardat tres mesos, la seua voluntat és presidir un Executiu que fugi de la dinàmica de l’última legislatura, impulsi la reconstrucció després de la crisi del Covid-19 i afronti el que defineix com quatre revolucions urgents: la social, la feminista, l’ecologista i la democràtica, i avenç cap a la resolució del conflicte català.