El Suprem s'oposa a concedir l'indult als condemnats pel 'procés'

El Tribunal Suprem s'oposa a la concessió dels indults als 12 presos independentistes perquè considera que no hi ha raons de "justícia, equitat i utilitat pública per concedir la mesura de gràcia". Així consta a l'informe preceptiu –però no vinculant– que ha fet públic aquest dimecres i que ha enviat al Ministeri de Justícia. Els magistrats consideren les penes imposades són proporcionals i destaquen que no hi ha "cap prova i indici de penediment". L'escrit (veure aquí en PDF) considera que els arguments en què es basen les peticions d'indult "desenfoquen el sentit de l'indult perquè dibuixen una responsabilitat penal col·lectiva i a més pretenen que el govern corregeixi una sentència dictada pel Tribunal Suprem".

L'informe, del qual ha estat ponent el president de la sala penal del Suprem, Manuel Marchena, sosté que les raons per demanar l'indult perden justificació "quan es presenten com a presos polítics aquells que han estat autors d'una mobilització encaminada a subvertir unilateralment l'ordre constitucional". La sala penal afirma que "la constatació del fracàs dels fins de prevenció especial" els "obliga a rebutjar l'indult sol·licitat a favor dels condemnats".

No hi ha penediment

El Suprem destaca que no existeix "la més mínima prova o el més dèbil indici de penediment". L'informe argumenta que no s'albira "voluntat de retrobament amb l'ordre jurídic menyscabat pel delicte" i que, fins i tot, els condemnats han expressat "la seva voluntat de reincidir en l'atac als pilars de la convivència democràtica".

Marchena cita com a exemple Jordi Cuixart i la seva intenció de tornar-ho a fer. Per al tribunal, aquestes paraules són "la millor expressió de les raons per les quals l'indult es presenta com una solució inacceptable per l'anticipada extinció de la responsabilitat penal". El Suprem considera que expressen "una actitud antidemocràtica" perquè assumeix que "la mateixa consciència i el compromís social que cada ciutadà subscriu l'autoritzaria a esmicolar les bases de la convivència".

L'informe també esgrimeix la manca de resposta dels condemnats sobre la qüestió com a argument contrari a concedir-los. Segons el Suprem, els líders independentistes se situen "en els antípodes" de l'actitud esperable d'algú "que aspira a ser indultat d'acord amb els paràmetres perfilats normativament".

Condemna la crítica a la sentència

El Suprem rebutja les crítiques a la sentència del procés en les peticions d'indult i considera que els arguments de les peticions estan desenfocats. "Dibuixen una responsabilitat penal col·lectiva, solidària, compartida per un subjecte actiu plural que respondria a la denominació de 'presos del procés'". Segons l'informe, això entorpeix el raonament que justifica l'indult, que és una mesura de gràcia individual.

Penes "proporcionades"

La sala penal nega que les penes siguin desproporcionades i defensa la condemna per sedició. "El que el fet provat de la nostra sentència declara -per més que lectures parcials o interessades reiterin el contrari- no és identificable amb el simple desbordament dels límits de l'ordre públic", afirmen. També remarca que la malversació ha d'anar acompanyada de penes greus de presó i veu improcedent indultar els condemnats per desobediència.

Toc d'atenció a presons

El Suprem critica l'actuació de l'administració penitenciària catalana i l'acusa d'haver "unificat de forma contumaç el règim i tractament dels 'presos del procés' sense atendre a l'evolució personal i individualitzada de cadascun d'ells". Això "ha entorpit de forma notable el compliment dels fins de la pena alimentant la ficció d'un subjecte col·lectiu, que seria titular del dret a la progressió en grau i, ara, del dret a l'indult".

El Suprem també rebutja l'amnistia

Els magistrats aprofiten les al·legacions presentades per Jordi Cuixart per pontificar sobre la petició d'amnistia. Malgrat que admeten que abordar legalment la qüestió de l'amnistia "desborda els termes propis de l'informe d'indult", assenyalen que "en no pocs casos les lleis d'amnistia han estat el mitjà de règims dictatorials per esborrar delictes gravíssims contra persones i els seus drets fonamentals". Segons la Sala, la "memòria col·lectiva" recorda que les decisions d'amnistia "van servir per ocultar delictes" mitjançant "l'eufemisme de lleis de punt final que van haver de ser neutralitzades precisament pels tribunals". "D'aquí les dificultats que aprecia la Sala per entendre aquesta preferència incondicional per un instrument jurídic d'extinció de responsabilitat criminal que per a Cuixart convertiria en legítima la seva excarceració davant el rebuig a l'indult".

Lesmes: "Un indult quan no hi ha concòrdia és difícil d'acceptar"

El president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, ha avançat el sentit negatiu de l'informe en un fòrum sobre Justícia, i ha aprofitat també per rebatre les manifestacions del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que ha apuntat que tindrà en compte els valors de la "concòrdia" i no els de la "revenja" a l'hora de resoldre aquesta qüestió. "L'indult, en el context que s'està plantejant, entès com a mesura de concòrdia, pot ser entès i fins i tot acceptat", ha dit Lesmes, però "un indult quan no hi ha concòrdia és difícil d'acceptar".