Divisió al PSOE davant del possible indult a la cúpula independentista

Divisió al PSOE davant de la possibilitat que el Govern de Pedro Sánchez concedeixi els indults als líders independentistes empresonats per l’1-O. Després de l’informe desfavorable del Tribunal Suprem, d’una banda, i el posicionament del mateix Sánchez a favor de la “concòrdia”, apuntant que finalment els atorgarà i, d’altra banda, diversos barons i dirigents històrics socialistes s’han pronunciant en contra de donar aquesta mesura de gràcia a la cúpula del procés.

D’altres, tanmateix, han recolzat les tesis de Moncloa. Tot això, a poques setmanes de les primàries del PSOE andalús, en les quals Susana Díaz es mesurarà, per enèsima vegada, amb Pedro Sánchez.

Així, després de les paraules de l’expresident Felipe González en què va manifestar la seua oposició als indults, el també expresident José Luis Rodríguez Zapatero els va tornar a defensar. També van fer el mateix Salvador Illa, del PSC, que va assegurar que ajudaran al “retrobament”.

Igualment, els presidents de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i la balear, Francina Armengol, van avalar la seua concessió. En la mateixa línia, diversos ministres de l’Executiu van insistir en l’aposta per la “concòrdia”.

Juan Carlos Campo, ministre de Justícia, va demanar que, sigui quina sigui la decisió de la Moncloa, sigui presa “amb naturalitat”. Isabel Celaá, ministra d’Educació, va dir que els indults serviran per “evitar la ruptura” de Catalunya.

El PP impulsarà mocions en més de 8.000 ajuntaments contra els indults

I el ministre de Transport, José Luis Ábalos, va criticar que només la dreta s’oposi a la mesura. Tanmateix, el president de Castella-la Manxa, Emiliano García Page, del PSOE, va dir que donar els indults als presos de l’1-O seria un “greu error”, en la línia del que van manifestar l’aragonès Javier Lambán i l’extremeny Guillermo Fernández Vara.

El líder del PP, Pablo Casado, va reiterar que “no permetrà” que els indults es materialitzin. Els populars, a més, han sol·licitat la compareixença de Sánchez al Congrés perquè expliqui si atorgarà la mesura de gràcia i presentarà mocions contra els indults als ajuntaments.

El fiscal vol inhabilitar 20 mesos Quim Torra per una altra pancarta 

Quim Torra, president de la Generalitat des del 2018 i fins que va ser inhabilitat per desobediència la tardor de l’any passat, s’enfronta a una nova possible condemna pel mateix delicte. La Fiscalia sol·licita per a ell vint mesos d’inhabilitació i una multa de 30.000 euros per no retirar una pancarta a favor dels líders independentistes empresonats que penjava del balcó del Palau de la Generalitat el 2019, després de rebre una ordre perquè la tragués dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) arran d’una denúncia de l’associació unionista Impuls Ciutadà.

En aquest sentit, a l’escrit d’acusació, que va transcendir ahir, el Ministeri Públic subratlla la “clara voluntat” de Torra de desobeir els tribunals, fent cas omís dels seus requeriments per retirar dels edificis de l’administració catalana els símbols independentistes i a favor de la llibertat dels presos.

Van ser uns treballadors de la Generalitat els que la van acabar traient, després que, per mandat judicial, els Mossos es personessin al Palau per complir l’ordre del TSJC.

La Fiscalia també recull en el seu escrit que una lletrada de l’administració de justícia es va atansar el 27 de setembre del 2019 a la plaça Sant Jaume de Barcelona per aixecar acta i que la pancarta continuava penjada al Palau de la Generalitat. Aquesta és la segona causa judicial contra Torra per mantenir a la façana del Palau una pancarta amb un missatge de suport als presos de l’1-O, després de ser condemnat a un any i mig d’inhabilitació durant la primera causa.

Així doncs, aquesta pena va obrir un període d’interinitat que no s’acaba de tancar amb el nou Govern.