Penes de 8 a 53 anys per als tres acusats dels atemptats a les Rambles i Cambrils

L’Audiència Nacional ha condemnat a penes de 53, 46 i 8 anys de presó tres membres de la cèl·lula jihadista que va cometre els atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils l’agost del 2017, que va deixar 16 víctimes mortals i més d’un centenar de ferits.

En concret, la secció tercera de la Sala Penal condemna a 53 anys de presó Mohamed Houli, que va resultar ferit en l’explosió a Alcanar, a 46 Driss Oukabir, que va llogar la furgoneta de les Rambles, i 8 anys per a Saïd Ben Iazza per deixar la seua documentació i una furgoneta per comprar i transportar artefactes explosius.

Les penes imposades superen les demanades pel fiscal, però cap no està condemnat per assassinat

Als dos primers, la sentència els atribueix delictes de pertinença a organització terrorista, tinença i dipòsit, així com fabricació de substància o aparells explosius i inflamables de caràcter terrorista i estralls en temptativa de caràcter terrorista en concurs amb 29 delictes de lesions per imprudència greu. A més, els imposa la inhabilitació absoluta i especial, així com la prohibició d’atansar-se a Alcanar durant 10 anys una vegada complertes les penes privatives de llibertat. La Sala indica que el compliment efectiu de les penes per a aquests dos acusats no excedirà de 20 anys.

A Saïd Ben Iazza, per la seua part, l’Audiència Nacional el condemna a 8 anys pel delicte de col·laboració amb organització terrorista i li imposa també la inhabilitació absoluta i especial, així com la prohibició d’atansar-se a Alcanar durant cinc anys des que compleixi la pena de presó.

La Sala Penal de l’Audiència Nacional acorda absoldre Mohamed Houli i Driss Oukabir de 14 delictes d’homicidi en temptativa de caràcter terrorista, així com de 34 delictes de lesions de caràcter terrorista i de cinc de lesions per imprudència pels quals també havien estat acusats.

El tribunal absol igualment Saïd Ben Iazza dels delictes de pertinença a organització terrorista, tinença, dipòsit i fabricació d’explosius de caràcter terrorista i de conspiració per cometre estralls terroristes pels quals també havia estat acusat en el judici celebrat a l’Audiència Nacional.

La Fiscalia de l’Audiència Nacional demanava penes que van entre vuit i quaranta-un anys de presó a l’entendre que, encara que van contribuir als objectius de la cèl·lula jihadista, cap dels acusats van tenir una participació directa en els atemptats.

Per això, van rebutjar acusar pel delicte d’assassinat terrorista, discrepant així amb moltes de les acusacions particulars i, en especial, amb les acusacions populars –exercides per l’AVT i l’Associació 11-M–, que demanaven per a Houli i Oukabir presó permanent revisable.

Les víctimes es reuniran per decidir si recorreran la sentència

La majoria de les víctimes dels atemptats ja han confirmat la seua assistència en una reunió aquest diumenge al migdia per decidir com actuen després de conèixer la sentència. Robert Manrique, impulsor de la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme, abans d’estudiar el text amb profunditat, va explicar que el jutge “dona la raó a la Fiscalia”, ja que la sentència “no s’aproxima” a la presó permanent revisable que demanaven.

Manrique va dir que necessiten temps per llegir la decisió de l’Audiència Nacional amb calma i estudiar a fons per poder fer una valoració en profunditat. Tanmateix, després de conèixer els anys de presó, va lamentar que a Mohamed Houli Chemlal “no el condemnen per cap assassinat. I això no quadra, no ens agrada”.

L’alcalde de Ripoll creu que la sentència no servirà per tancar les ferides obertes

Va explicar que a partir d’ara s’obre “un període d’estudi” dels 1.018 folis del text per decidir com actuen. “Hem de mirar l’argument jurídic, que hi ha en el fons de tot, de què se’ls acusa i de què no, si haurem de fer recursos, i això qui ho haurà de decidir, a part de l’equip jurídic, són les víctimes”.

Per la seua part, l’alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza, va valorar que les condemnes imposades s’“aproximen” al que demanava el consistori, que en el judici celebrat a l’Audiència Nacional exercia d’acusació particular.

D’altra banda, l’alcalde de Ripoll, Jordi Munell, va assegurar que la sentència de l’Audiència Nacional no servirà per tancar ferides, atès que “ni el procediment ni la sentència no han servit per posar en evidència tota la trama que hi havia darrere dels atemptats”.