Trobats enterrats 215 nens en un col·legi per a indígenes del Canadà

Una investigació ha tret a la llum les restes mortals de 215 de menors d’edat en una fossa comuna d’un col·legi canadenc tancat el 1978 i aixecat per facilitar la integració de la població indígena. Els forenses treballen ara per determinar la causa exacta i la data de les morts a l’Escola Residencial Índia Kamloops de Vancouver, a la Colúmbia Britànica. La troballa va ser anunciada pel cap de la tribu índia Tk’emlups et Secwepemc. “Fins on se sap, les d’aquests nens perduts són morts indocumentades.”

Aquest tipus d’escoles es van crear durant els segles XIX i XX. La de Kamloops era la més gran del país, oberta el 1890 sota una administració catòlica, i acollia uns 500 estudiants en el seu moment àlgid, a la dècada del 1950. El 1969 el Govern va assumir-ne la gestió i la va convertir en una residència estudiantil fins al 1978.

En aquestes escoles es forçava els nens indígenes a no manifestar la seua cultura

Entre el 1863 i el 1998 es calcula que més de 150.000 menors indígenes van ser apartats de les seues llars i internats en aquests col·legis, en els quals no se’ls permetia parlar el seu idioma o manifestar la seua cultura i on era freqüent que hi hagués maltractaments i abusos.

En aquest sentit, una investigació va concloure el 2015 que molts dels menors no van tornar mai a les seues comunitats i va reconèixer així un “genocidi cultural”. El Projecte Nens Perduts ha identificat fins ara més de 4.100 menors morts durant la seua estada als internats.

El primer ministre canadenc, Justin Trudeau, va reconèixer aquests fets com un “dolorós recordatori” d’“un capítol vergonyós de la història del nostre país”. Per la seua part, la ministra de Relacions Indígenes, Carolyn Bennett, va criticar aquests internats, titllant-los de la manifestació d’una “vergonyosa” política colonial, i es va comprometre a “retre homenatge a aquestes ànimes innocents perdudes”.

Setmana de reconeixement del genocidi colonial gal i alemany

El Govern alemany va reconèixer divendres que la massacre de milers de persones de les ètnies herero i nara per part de l’Exèrcit de l’Imperi alemany a Namíbia a començaments del segle passat va ser un “genocidi”.

En aquest sentit, el ministre alemany d’Exteriors, Heiko Maas, va ser l’encarregat de donar a conèixer que, després de cinc anys de negociacions, Alemanya, Namíbia i representants d’aquestes dues ètnies havien assolit un acord sobre l’assassinat de desenes de milers de persones entre el 1904 i el 1908.

Namíbia va estar sota l’ocupació alemanya entre els anys 1884 i 1915. Un dia abans, el president francès, Emmanuel Macron, reconeixia la “responsabilitat” de França en el genocidi d’uns 800.000 tutsis i hutus moderats l’any 1994, malgrat que va negar que el Govern gal fos “còmplice” de les matances que s’hi van portar a terme.