POLÈMICA MIGRACIONS
Dinamarca enviarà els sol·licitants d'asil a estats de fora de la UE
Aprova una llei per allotjar-los en països com Eritrea o Ruanda fins a resoldre cada cas || Donaran suport al projecte socialdemòcrates, dretans i ultradretans
El Parlament danès va aprovar ahir una llei per mantenir fora del territori els sol·licitants d’asil fins a resoldre cadascuna de les peticions. El projecte, que intenta reduir el nombre de migrants que s’estableixen dins de les fronteres de Dinamarca, va comptar amb el suport dels socialdemòcrates de la primera ministra, Mette Frederiksen, dels dretans i dels ultradretans.
Només algunes formacions minoritàries de l’esquerra van votar-hi en contra. I és que, quan el sistema proposat pel govern danès estigui en marxa, les persones que demanin asil a Dinamarca hauran d’esperar que es resolgui el seu cas en estats que no pertanyen a la Unió Europea. En aquest sentit, les autoritats daneses estan negociant amb països com Egipte, Etiòpia, Eritrea o Ruanda l’acollida dels peticionaris a canvi d’una compensació econòmica. Els aspirants a aconseguir asil a Dinamarca només podrien quedar-se al país si acreditessin alguna raó de pes, com tenir una malaltia greu.
La norma és avalada per un ampli grup de partits, des de la socialdemocràcia fins als ultradretans
Aquesta iniciativa de Frederiksen se suma a d’altres en aquesta matèria que han estat durament criticades per part d’Amnistia Internacional. Així mateix, Kasper Hanses, politòleg i professor de la Universitat de Copenhagen, va denunciar ahir “la generalització a gairebé tot l’espectre polític de propostes abans defensades únicament per la ultradreta”. I és que la proposta ha partit del govern danès, liderat pels socialdemòcrates, i només algunes formacions d’esquerra se n’han desmarcat.Fa dos anys, només 761 persones van obtenir asil a Dinamarca. L’any passat van ser 600. Aquestes xifres contrasten amb les més de 10.000 sol·licituds d’asil que es van aprovar el 2015. En proporció amb la seua població, Copenhagen acull una desena part dels refugiats que admeten Alemanya o Suècia.
El cas es refereix a una resolució adoptada pel ple de l’Eurocambra el setembre del 2018 en la qual s’instava els Vint-i-set a declarar que hi ha un “risc clar de violació greu” de valors fonamentals comunitaris en territori hongarès.
En aquell moment, el govern de Víktor Orbán va presentar un recurs al TJUE, que ara s’ha desestimat.
Llum verda per anar contra Orbán per violar l’estat de dretEl Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va avalar ahir l’activació del procediment sancionador del Parlament Europeu contra Hongria per vulneració de l’estat de dret.