LLATINOAMÈRICA ELECCIONS
Els peruans voten en les eleccions més polaritzades
Els comicis determinaran el model econòmic a seguir || Els dos candidats asseguren que respectaran els resultats
El candidat esquerrà Pedro Castillo amb la seua família.
Milions de peruans van sortir ahir a votar amb normalitat per decidir el desenllaç de les eleccions presidencials més polaritzades de la seua història recent, que es disputen l’esquerrà Pedro Castillo i la dretana Keiko Fujimori.
Després de dos mesos d’una de tensa i fratricida campanya electoral que ha dividit en dos el país, la població va anar a les urnes amb serenitat però amb la incertesa davant de la màxima igualtat existent entre els dos candidats.
Per al desenvolupament correcte dels comicis es van acreditar 150 observadors estrangers
Cada vot compta per a les dos parts, ja que els últims sondejos apuntaven que el guanyador es decidirà per un grapat de milers de vots, igual que va passar cinc anys enrere, quan el 2016 Pedro Pablo Kuczynski va derrotar Keiko Fujimori per tot just 40.000 vots.
Per als peruans aquestes no són unes eleccions més, ja que a més d’elegir el governant que assumirà les regnes del país en el bicentenari de la seua independència, aquests comicis s’han transformat en una mena de plebiscit sobre el seu model econòmic. D’una banda, Keiko Fujimori, que tempta per tercera vegada la Presidència del Perú després d’haver perdut en segona volta tant el 2011 com el 2016, aposta per seguir el neoliberalisme implantat fa trenta anys pel seu pare, l’expresident Alberto Fujimori (1990-2000), que ha fet créixer el país notablement.
Per l’altra banda, Castillo advoca per un reformisme que passa per una nova Constitució que permeti la nacionalització dels recursos naturals, al considerar que el creixement econòmic no ha resolt les bretxes socials del país i només ha beneficiat les classes més acomodades i ha augmentat la desigualtat.
Abans d’anar a votar, els dos candidats van anticipar que respectaran els resultats electorals per molt ajustats que siguin. Per al correcte desenvolupament dels comicis es van acreditar 150 observadors internacionals, dels quals més d’una trentena són de la missió d’observació electoral de l’Organització d’Estats Americans (OEA).
