Illa activa un govern 'a l'ombra' i prioritza ampliar el Prat i el diàleg entre els partits

El cap de l’oposició a Catalunya, Salvador Illa, va posar ahir en marxa el seu govern alternatiu, amb el qual pretén fer un marcatge de prop a l’Executiu de Pere Aragonès, fer una oposició constructiva i erigir-se en una alternativa política de canvi. Onze dies després de la presa de possessió del nou govern de la Generalitat, Salvador Illa va fer el mateix ahir amb el seu particular “Govern a l’ombra” al Palau Requesens, situat, com el Palau de la Generalitat, en ple barri gòtic de Barcelona.

L’Executiu d’Illa estarà format per quinze consellers –un més que el govern d’Aragonès– i tindrà com a portaveu i número dos la diputada Alícia Romero, que s’encarregarà així mateix de l’àrea d’Economia i Hisenda. La proposta de Salvador Illa té dos referents clars: el Shadow Cabinet britànic i el “govern a l’ombra” que va impulsar Pasqual Maragall l’any 2000 com a contrapunt del govern de Jordi Pujol.

La proposta té com a referent el govern a l’ombra de Maragall i el Shadow Cabinet britànic

Illa va assegurar que el seu govern mirarà en tres direccions: Catalunya cap a dins, cap a Espanya i cap a Europa. “L’agenda política del govern Alternatiu de Catalunya serà tan exigent com dialogant i lleial amb el Govern d’Espanya, i posarà el focus a recuperar el paper d’impuls que fins al 2010 havia tingut sempre Catalunya”, va avisar el cap de l’oposició.

Com a punt de partida, el govern alternatiu d’Illa ha elaborat quatre propostes de pacte –sobre la pandèmia, els fons europeus, el pluralisme i la renovació d’alts càrrecs designats pel Parlament– i va presentar dos iniciatives que considera “urgents”: la convocatòria d’una taula de diàleg entre formacions catalanes i un posicionament clar a favor de l’ampliació de l’aeroport del Prat. Així mateix, planteja reunions periòdiques de seguiment amb la conselleria d’Economia i revisar, actualitzar i aprofundir els projectes presentats per la Generalitat.

En matèria de pluralisme, Salvador Illa aposta per la creació d’una llei electoral catalana, bloquejada fins ara “per les formacions beneficiàries” de l’absència d’una llei pròpia, així com la refundació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

Així mateix, en un termini màxim de tres mesos, Illa proposa renovar tots els alts càrrecs designats pel Parlament que estan pendents com és el cas del síndic de greuges, entre d’altres.

Un ‘conseller’ lleidatà al Shadow Cabinet

Salvador Illa tindrà com a consellers a l’ombra Alicia Romero a la cartera d’Economia, Hisenda i Societat del Coneixement; Raúl Moreno a Afers Socials i Infància; Jordi Terrades a Infraestructures, Territori i Habitatge; el lleidatà Òscar Ordeig a Indústria, Empresa, Comerç i Turisme i Agenda Digital; Pol Gibert a Treball; Gemma Lienas a Igualtat; Esther Niubó a Educació; Rosa Maria Ibarra a Món Agrari, Pesca, Alimentació i Repte Demogràfic; Sílvia Paneque a Transició Ecològica; Assumpta Escarp a Salut; Ramon Espadaler a Seguretat i Convivència; Rocío García a Cultura; Rubén Viñuales a Justícia; Marta Moreta en Local, Funció Pública i Esports; i David Pérez a Transparència, Govern Obert i Mitjans Audiovisuals. La representació lleidatana al Consell Tècnic la integren la trempolina Sílvia Romero, secretària de Polítiques de Muntanya i Aran, i Judith Alcalà, secretària de Seguretat.