Jordi Cuixart presenta el primer recurs al Tribunal Europeu dels Drets Humans contra la sentència del Suprem

La defensa de Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, ha presentat aquest dimecres el recurs davant del Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg contra la sentència de l'1-O, que el manté ara mateix a presó. L'equip jurídic de Cuixart l'ha entrat a registre personalment a Estrasburg un dia després de conèixer la sentència completa i els vots particulars del Tribunal Constitucional.

De fet, el propi Cuixart assegurava dimarts a Twitter que el següent pas seria aquest. "Ni un pas enrere i ens veiem a Estrasburg!", piulava. Aquest mateix dijous està previst que l'exconseller Jordi Turull presenti també el seu recurs davant el mateix tribunal europeu.

El recurs de Cuixart, que segons assegura Òmnium en una nota distribuïda després d'haver filtrat a TV3 el recurs, s'ha registrat en català i acompanyat de la documentació per a la seva admissió: una seixantena d'informes que ocupen un total de 2.009 pàgines.

Entre els documents que s'adjunten hi ha tots els pronunciaments d'organismes internacionals que, segons Òmnium, al llarg dels més de 3 anys i mig de presó del president d'Òmnium han denunciat la seva situació i n'han demanat l'alliberament, així com també algunes de les resolucions dictades per altres tribunals europeus.

Òmnium, que no ha volgut donar més detalls que els que aporta a la nota i ha donat a la televisió catalana, assegura que explicarà el contingut d'aquest recurs en una roda de premsa dimarts vinent. L'anunci del recurs arriba el dia després que, arran del detall de la sentència del Constitucional i els vots particulars de dos magistrats del tribunal, que van considerar "desproporcionada" la sentència a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, ja que són líders socials a qui se'ls ha de garantir el dret de reunió.

Els membres del TC Juan Antonio Xiol i Maria Luisa Balaguer van emetre un vot particular on coincideixen amb el posicionament respecte als recursos de Jordi Turull i Josep Rull però afegeixen que en el cas dels 'Jordis' s'ha donat una resposta penal "severa" davant de l'exercici del dret fonamental de reunió i s'ha provocat "un indesitjat efecte de desànim sobre el mateix".

Afegeixen que s'hauria pogut fer un judici diferent "més d'acord amb una interpretació evolucionada i concordant amb la del Tribunal Europeu de Drets Humans".

El vicepresident de l'entitat, Marcel Mauri, considerava poc després de conèixer el detall dels vots particulars que "la divisió" del TC en els recursos dels presos independentistes "vaticina la derrota" d'Espanya a Estrasburg.

A parer d'Òmnium, els vots particulars "admeten clarament" els dèficits democràtics de l'Estat i evidencien les "fissures" en la seva "estratègia repressiva"."La unitat d'Espanya no pot ser utilitzada com un límit a l'hora d'exercir els drets fonamentals", ha dit Mauri, i ha insistit que l'independentisme té "tot el dret a manifestar-se per demanar l'exercici del dret a l'autodeterminació". "No és cap delicte i avui ja ho admeten des de dins del propi Constitucional invocant sentències prèvies del Tribunal Europeu de Drets Humans", ha subratllat el vicepresident d'Òmnium.