Cuixart és el primer dels presos per l'1-O a portar el seu cas al Tribunal d'Estrasburg

La defensa del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, va presentar ahir un recurs davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d’Estrasburg contra la seua condemna a 9 anys de presó per sedició en la sentència de l’1-O. Es converteix així en el primer dels presos independentistes a portar el seu cas a la justícia europea, una cosa que avui també té previst fer l’exconseller Jordi Turull.

El recurs, que la defensa de Cuixart porta mesos preparant, es va registrar l’endemà que es coneguessin els arguments del Tribunal Constitucional per denegar-lo, amb dos vots particulars en contra, la seua petició d’empara, exhaurint així totes les vies en la jurisdicció espanyola. Els vots particulars van ser dels magistrats progressistes Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer, que van considerar “desproporcionada” la sentència tant de Cuixart com de Jordi Sànchez, ja que eren líders socials a qui defensen que se’ls va haver de garantir el dret de reunió.

Jordi Turull presentarà avui el seu després d’haver exhaurit també les vies de la jurisdicció espanyola

Segons va explicar un dels advocats del president d’Òmnium, Benet Salellas, el recurs al tribunal europeu, que haurà de decidir si en el procés judicial contra Cuixart s’han vulnerat o no els drets humans, es va registrar en català i va acompanyat d’uns 60 informes que ocupen 2.009 pàgines.

Entre els documents que s’adjunten hi ha tots els pronunciaments d’organismes internacionals que, segons Òmnium, al llarg dels més de tres anys i mig de presó del seu president han denunciat la seua situació i han demanat l’alliberament, així com també algunes de les resolucions dictades per altres tribunals europeus.

Malgrat que l’advocat no va voler donar més detalls sobre el contingut del recurs, que explicaran en detall públicament dimarts vinent, va assenyalar que hi al·leguen que tant en la sentència del Suprem com en la del Constitucional es van vulnerar drets fonamentals com el de reunió i el de llibertat d’expressió, ambdós reconeguts a la Constitució espanyola i a la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea.

“Volem que el regne d’Espanya sigui condemnat per vulneració de drets fonamentals i que Estrasburg reconegui i repari el dolor no només dels presos, sinó també dels exiliats i dels més de 3.000 represaliats”, va asseverar Salellas.

Ara el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg haurà de decidir si admet a tràmit o no el recurs. Si ho fa, haurà de decidir si és per la via urgent, per la qual opta quan els temes impliquen un risc per a la vida o si l’afectat es troba empresonat, com és el cas, i decidir quins drets s’han vulnerat. Amb tot, el procediment podria tardar anys a resoldre’s.