Els EUA han retirat ja més de la meitat de les seues tropes de l'Afganistan

EUA ha retirat ja a més de la meitat de les seues tropes de l’Afganistan, a mesura que s’atansa a la data límit de l’11 de setembre per completar el replegament total, va confirmar aquest dijous el secretari de Defensa nord-americana, Lloyd Austin.

Austin va assegurar en una audiència del Comitè de Serveis Armats del Senat d’EUA que la retirada dels efectius nord-americans a l’Afganistan "segueix bon ritme", després que el Pentàgon informés que més del 50 % de les tropes ja estan fora del país asiàtic.

"El president (Joe Biden) ha deixat clar que la nostra missió a l’Afganistan s’ha complert i estem enfocats en retirar a la nostra gent i equip", va insistir Austin, que va testificar davant d’aquest comitè senatorial sobre la proposta de pressupost per a Defensa del mandatari nord-americà.

Des que Biden va ordenar la sortida de l’Afganistan l’abril passat, el Departament de Defensa ha retirat l’equivalent a aproximadament 500 càrregues de material C-17, segons les últimes estimacions setmanals del Comandament Central de l’Exèrcit nord-americà (Centcom).

En total, l’Exèrcit nord-americà té la tasca de retirar 2.500 soldats, 16.000 contractistes civils i centenars de tones d’equip que eren dins de l’Afganistan per a la data de l’11 de setembre, que marca el vintè aniversari dels atacs d’Al-Qaeda a Nova York i Washington.

Preguntat per la senadora demòcrata Jeanne Shaheen sobre si el Pentàgon podria intervenir amb avions de combat o drons a l’Afganistan en cas que Kabul estigui en perill de caure en mans dels talibans, tal com va informar el diari The New York Times en les últimes hores, Austin va evitar confirmar aquesta estratègia.Tanmateix, sí va dir que EE .UU. té previst estacionar alguns efectius i equipament en països veïns, encara que va assegurar que les negociacions en aquest sentit "continuen en curs".

A més, el cap del Pentàgon va explicar que dins de la sol·licitud pressupostària per al departament que lidera es troben 3.300 milions de dòlars per al Fons de les Forces de Seguretat de l’Afganistan (ASFF, en les seues sigles en anglès).

"Això assegurarà el nostre suport continu per als requisits de manteniment, infraestructura, equipament i capacitació per al personal de seguretat afganès", va justificar Austin.

La guerra a l’Afganistan va començar l’octubre de 2001 amb la missió de caçar el líder d’Al Qaeda Osama Bin Laden -el "cervell" dels atemptats de l’11 de setembre d’aquell any i que va morir en una operació d’EUA. al Pakistan en 2011- i castigar els talibans que li havien donat refugi.

La guerra va arrabassar la vida a entre 35.000 i 40.000 civils afganesos i a uns 2.300 soldats nord-americans, segons un projecte d’investigació de la universitat Brown a Rhode Island.

En total, la proposta per al pressupost del Departament de Defensa de l’Administració de Biden ascendeix als 715.000 milions per a l’any fiscal 2022.