Turull denuncia que no va tenir un judici just i que Espanya li va coartar la llibertat d'expressió

Jordi Turull es va convertir ahir en el segon dirigent independentista empresonat per l’1-O, el primer polític, a recórrer la condemna que li va imposar el Tribunal Suprem davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d’Estrasburg. Una vegada esgotats els recursos a Espanya, Jordi Pina i Francesc Homs, advocats de Turull, juntament amb Carles Puigdemont, del govern del qual va ser conseller l’ara dirigent de JxCat, van presentar el recurs davant de la Justícia europea adduint la infracció de tres preceptes del Conveni Europeu de Drets Humans.

Segons les seues tesis, els magistrats del Suprem van vulnerar el dret de Turull a un judici just; el seu dret a ser jutjat per un delicte ben definit en el Codi Penal, que en aquest cas es refereix a la sedició; i les seues llibertats d’expressió i de reunió. I és que el TEDH, que no forma part de l’entramat institucional de la Unió Europea sinó que s’emmarca en el Consell d’Europa, examina els recursos que se li plantegen partint de vulneracions que els jutges dels estats membre del Consell d’Europea hagin pogut cometre dels drets i llibertats que declara el Conveni Europeu de Drets Humans.

Davant de l’Eurocambra, Homs, que va ser condemnat pel 9-N, va demanar una “resolució urgent” de la causa a Europa. “Després d’una llarga travessia pel desert de la Justícia espanyola, per fi ens trobem a Europa”, va afegir Pina.

Per la seua part, Puigdemont va aplaudir que “per primera vegada” els presos independentistes “podran disposar d’un entorn en què no hi haurà predeterminada la sentència, la qual cosa obre un període d’esperança”.

Turull diu que el Suprem va violar drets protegits pel Conveni Europeu de Drets Humans

Des de la presó de Lledoners, el mateix Turull, que compleix una pena de deu anys de presó per l’1-O, va manifestar que ara “comença un camí d’esperança” i va agrair la tasca dels seus advocats.

La ministra Belarra, a favor que torni Puigdemont

Ione Belarra, ministra de Drets Socials, va defensar ahir que Carles Puigdemont i la resta de líders independentistes que són a l’estranger des de fa més de tres anys puguin tornar en llibertat a Catalunya sense temor a ser detinguts, a fi de “normalitzar” la situació política. Segons va manifestar la també dirigent morada, si van marxar fora va ser pel “procés de judicialització” del conflicte català. A més, Belarra va advertir que la llibertat dels presos és “condició de possibilitat perquè el diàleg fructifiqui” i va dir que és “enormement legítim” que els independentistes aspirin a aconseguir un referèndum acordat amb Madrid.

Belarra creu que la tornada de Puigdemont “normalitzaria” la situació i critica la judicialització

Les paraules de Belarra van generar un xoc entre PSOE i Unides Podem a la Moncloa. La socialista María Jesús Montero, portaveu del Govern espanyol i ministra d’Hisenda, va renegar de les afirmacions de la seua companya al Consell de Ministres. Va afirmar que “l’interès del Govern espanyol és que Puigdemont pugui ser portat a Espanya i jutjat”. “Ha de respondre davant de la justícia per aquells esdeveniments desgraciats que vam viure fa uns anys dels quals mai ha respost davant dels tribunals”, va afegir Montero.

En la mateixa línia, José Luis Ábalos va qualificar Puigdemont de “fugat” i va dir que no es pot comparar la seua situació amb els que van assumir “les conseqüències dels seus actes”, amb referència als dirigents del procés que es van quedar, i van ser detinguts i engarjolats.