Puigdemont i Aragonès aposten pel diàleg però exigeixen a l'Estat negociació

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i l’expresident Carles Puigdemont van advertir ahir després de reunir-se a Waterloo que els eventuals indults als líders independentistes a la presó no són “la solució al conflicte polític” català i van insistir a reivindicar l’amnistia i l’autodeterminació com l’única solució. Amb tot, Aragonès va assegurar que “està decidit a implicar-se per poder resoldre-ho” a través de la taula de diàleg que té pendent amb l’Executiu de Pedro Sánchez.

En aquest punt, Puigdemont va expressar reticències envers el format de la trobada i va afirmar que el que s’hauria de plantejar és una “taula de negociació”, argumentant que “el diàleg no necessàriament és una negociació per resoldre conflictes polítics”.

La reunió va servir per llimar asprors després de la tensió entre ERC i Junts per formar govern

En el que va ser la primera reunió des de la presa de possessió del nou govern, i que va servir per llimar asprors després d’un procés negociador entre ERC i JxCat ple de tensions, en el qual els republicans van irritar Puigdemont en advertir que no admetrien “tuteles” a Aragonès a través del Consell per la República, el president va reiterar que “els indults poden afavorir de forma significativa la situació dels nou presos polítics”, però no són la solució a un “conflicte de fons, amb un calat molt més profund”. Per a ell la sortida passaria, en primer lloc, per una “amnistia” que posés fi a la “repressió” i, en segon lloc, per l’exercici del dret a l’autodeterminació.

Aquest punt va ser compartit per Puigdemont, que va afegir que, més enllà dels familiars dels presos, “poques persones se’n podran alegrar tant” com ell per veure’ls fora de la presó. Això no obstant, va avisar que això no tancarà “cap de les carpetes catalanes”, perquè “ni una sola demanda política històrica de Catalunya quedarà encara satisfeta”.

En aquest sentit va recalcar que la mesura no beneficiarà tots els represaliats pel procés, inclòs ell, que va assegurar que només tornarà a Espanya com “una persona lliure”. De fet, seguint aquesta tònica, va instar Pedro Sánchez a aclarir si, com a estat membre de la Unió Europea, “respectarà o no la immunitat de tots els eurodiputats del Parlament Europeu”, com ell mateix, Antoni Comín i Clara Ponsatí.

Respecte a la seua situació, Aragonès va assegurar que treballarà perquè la pròxima trobada entre els dos pugui ser al Palau de la Generalitat. Així mateix, va denunciar l’anomalia que les mesures preses per l’Estat impedeixin al juntista tenir la seua seguretat garantida, amb referència als escortes.

Puigdemont insta Sánchez a aclarir si respecta la seua immunitat com a eurodiputat

D’altra banda, el president també va exigir a Pedro Sánchez que en la reunió que té prevista per a aquest mes abordi amb ell les propostes que té per a Catalunya i que presentarà dilluns.

Durant la trobada, tots dos van abordar a més la situació social i econòmica de Catalunya i es van citar a trobar-se de manera periòdica durant tota la legislatura.

Crítiques per la plantada del president del Govern a Sánchez

La trobada entre Pere Aragonès i Carles Puigdemont a Waterloo es va produir el mateix dia que es va celebrar a Barcelona la clausura de la reunió del Cercle d’Economia a la qual van assistir el president del Govern, Pedro Sánchez, i el primer ministre italià, Mario Draghi. El fet que el president s’absentés d’aquest esdeveniment va generar crítiques.

Des del PSC, la portaveu al Parlament, Alícia Romero, va retreure que Aragonès decidís “prioritzar Puigdemont” i va asseverar que aquest “deu ser un dels condicionants que li posa JxCat en aquest acord que nosaltres hem dit que naix fracassat”. En aquest sentit va criticar les “hipoteques” que creu que Esquerra té amb la formació juntista.

D’altra banda, ahir va tenir lloc la primera reunió del “govern a l’ombra” creat pels socialistes per fiscalitzar l’Executiu. En aquesta reunió van constituir els seus quatre principals equips negociadors per arribar a acords amb la Generalitat sobre la pandèmia, la renovació d’alts càrrecs i en favor del pluralisme.

Rull recorre el seu cas davant del Tribunal Europeu de Drets Humans

L’exconseller Josep Rull va presentar ahir el seu recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, contra la sentència del Tribunal Suprem, que el condemna a deu anys i mig de presó per sedició durant l’1-O, després que fa uns dies el Tribunal Constitucional rebutgés l’últim recurs que quedava a la jurisdicció espanyola. Al recurs, Rull al·lega entre altres motius que va patir una vulneració del dret a un tribunal imparcial i a citar testimonis, perquè el Suprem va rebutjar interrogar Puigdemont.

La defensa de l’exconseller retreu que alguns dels magistrats que el van jutjar “tenien [o aparentaven tenir] interès en la condemna dels acusats a penes molt greus”, i planteja arguments similars que ja van utilitzar Jordi Cuixart i Jordi Turull en els seus recursos davant del TEDH.

Els Mossos neguen “duplicitats” en el cas de Vivet

Els Mossos van negar que estiguin atribuint el mateix fet pel qual es va condemnar a cinc anys de presó l’activista Marcel Vivet a dues persones diferents. La policia catalana ho va afirmar després que Alerta Solidària denunciés que el cos va iniciar una investigació paral·lela a la de Vivet que acusa un altre jove amb el mateix atestat. El cas d’aquest, Adrià, encara no ha arribat a judici, però se l’acusa dels mateixos delictes.