PANORAMA
Els 6 magistrats del 'procés' s'hauran de reunir per recalcular condemnes i estudiar l'excarceració si hi ha indults
Els 6 magistrats del 'procés' s’hauran de reunir per recalcular condemnes i estudiar l’excarceració si hi ha indults
Amb la rebaixa d’uns quants anys també n’hi haurà prou en facilitar beneficis penitenciaris als presos del 'procés'
La concessió d’indults als nou condemnats pel 'procés' independentista a Catalunya, que podria acordar-se en Consell de Ministres abans que acabi aquest mes, obligarà a una reunió dels sis magistrats que formen la Sala que els va condemnar -faltarà Luciano Varela, ja jubilat-, que tindran que hauran de realitzar d’ofici una nova liquidació de les condemnes imposades a cada un d’ells en funció de l’abast que tingui el perdó concedit pel Govern.
Així ho han assenyalat a Europa Press fonts jurídiques, que descarten que estigui en l’ànim del tribunal retardar la decisió final, que no es descarta que passi per una interlocutòria d’excarceració immediata si el perdó que es concedeix suposa restar tota o gairebé tota la condemna que els queda per complir els líders independentistes, sobre qui van recaure penes d’entre 9 i 13 anys de presó.
En tot cas, les noves liquidacions de condemna, juntament amb la decisió que s’adopti sobre això, serà remesa a les presons on els nou condemnats per sedició estan ingressats en el dia d’avui. En el cas d’extinció de la pena de presó, l’excarceració serà immediata.
Així, els passos que es vagin fent dependran del que es digui concretament en cada cado u dels decrets d’indult en els quals treballa el Ministeri de Justícia.
Una altra opció, segons les fonts jurídiques consultades, passa per uns indults més limitats amb què n’hi hauria prou igualment per propiciar la seua ràpida sortida de presó, en facilitar beneficis penitenciaris com el tercer grau i fins i tot la llibertat provisional.
EL PRECEDENT DE VORA I BARRIONUEVO
Com a precedent, es compta amb l’indult parcial concedit el 1998 a l’exsecretari d’Estat de Seguridad Rafael Vera i de l’exministre del Interior José Barrionuevo, els qui van romandre únicament tres mesos a la presó després de rebre un indult parcial del Govern popular de José María Aznar. Se’ls van commutar dos terços de la condemna de deu anys de presó pel segrest del ciutadà hispanofrancès Segundo Marey per part dels GAL.
A Vora i Barrionuevo se’ls van aplicar beneficis penitenciaris que van facilitar la seua sortida de la presó en poc temps, si bé en el seu cas el Suprem havia informat a favor de la mesura de gràcia, i aquesta és la principal diferència amb el cas dels líders independentistes catalans.
Atès el temps ja complert a presó per la majoria dels condemnats -alguns en preventiva des de la seua detenció el novembre de 2017-, la reducció de les seues penes comportarà en tot cas l’obligada progressió al tercer grau penitenciari o fins i tot la llibertat condicional 'avançada' regulada a l’article 90.2 del Codi Penal.
En aquest article s’assenyala que es podrà acordar la suspensió de l’execució de la resta de la pena i concedir la llibertat condicional als penats que hagin extingit dos terceres part de la seua condemna, una cosa que podria donar-se si el perdó concedit pel Govern de Pedro Sánchez suposa commutar l’actual pena de presó de cada un dels líders independentistes per una altra de menor que els col·loqui en aquesta situació de compliment.
AVANÇAR LA LLIBERTAT
L’article afegeix que per assolir aquesta llibertat condicional també es podria optar per una proposta d’Institucions Penitenciàries que, previ informe del Ministeri Fiscal i de les altres parts, permeti que el de jutge vigilància pugui "avançar, una vegada extingida la meitat de la condemna, la concessió de la llibertat condicional fins un màxim de noranta dies per cada any transcorregut de compliment efectiu de condemna". Aquesta mesura requeriria en tot cas que els penats participessin de forma efectiva en programes de reparació a les víctimes.
La concessió d’indults obligaria l’alt tribunal a tornar a pronunciar-se però només si hi hagués recursos del fiscal davant decisions de l’administració penitenciària, assenyalen les mateixes fonts, que aventuren bastant improbable la possibilitat d’aquests recursos.