Claus dels indults
El Suprem permet als presos electes anar el 21 de maig al Congrés i al Senat
Els indults aprovats aquest dimarts pel Consell de Ministres fixen un període de seguretat d’entre 3 i sis anys que condiciona el perdó obtingut pels nou condemnats pel 'procés' independentista a Catalunya que no tornin a cometre delictes greus. El període més alt, de 6 anys, s’imposa a l’exvicepresident Oriol Junqueras, els exconsellers Joaquim Forn, Josep Rull i Jordi Turull; seguits del líder de Òmnium Jordi Cuixart i el secretari general de Junts, Jordi Sánchez, que no podran tornar a reincidir en cinc anys si no volen veure invalidada la seua mesura de gràcia. Després d’aquests períodes estan els que s’imposen a l’exconseller Raül Romeva i l’expresidenta el Parlament Carmen Forcadell, que s’estableix en 4 anys, mentre que en el cas de Dolors Bassa aquell període es fixa en 3 anys, el més baix segons han assenyalat fonts de l’Executiu.
Els expedients aprovats suposen l’extinció total les penes de presó que els resta per complir als nou condemnats per sedició i malversació en el 'procés' independentista a Catalunya –s’ha perdonat per anys, no per delictes– pel que la previsió del Govern espanyol passa perquè la seua decisió pugui ser ja aplicada aquest mateix dimecres pel Tribunal Suprem, després de la publicació dels decrets d’indult en BOE.
Sobre la diferència dels períodes de seguretat aplicats a cada pres, les mateixes fonts assenyalen que respon a "una individualització" dels perdons concedits i que no tots els condemnats tenen el mateix comportament, ja que alguns han exterioritzat la seua "contumàcia" en la via unilateral, així com la participació activa en el debat polític. D’aquesta manera, l’Executiu justifica que ha estudiat cada cas de forma individual.
El Govern central ha estimat un total de nou de les dotze peticions d’indult mentre que s’han rebutjat les dels tres condemnats per desobediència, Meritxell Borrás, Santi Vila i Carles Mundó, que ja van pagar les multes que se’ls van imposar i van extingir la seua responsabilitat penal, en finalitzar les penes d’inhabilitació que els van ser imposades. Les inhabilitacions de càrrec públic que es van imposar a la resta de condemnats, entre ells l’exvicepresident Oriol Junqueras, no es toca en la mesura de gràcia aprovada pel Govern espanyol, pel que els líders perdonats no podran optar a ocupar càrrecs públics fins la data en la qual haguessin distingit la seua condemna de no haver estat indultats. Quant a les motivacions, s’incideix en un dels tres aspectes contemplats en la Llei d’Indult, el de la utilitat pública, rebutjant raons de justícia i equitat. En aquest sentit, s’ha valorat escenari a Catalunya si no es concedís el perdó i es conclou que la mesura de gràcia suposa beneficis perquè ajuda a restablir les relacions polítiques i també "afectives" amb Catalunya.
