El Govern suec perd una moció de censura que deixa en l'aire el seu futur polític

El Govern roig-i-verd en minoria del socialdemòcrata Stefan Löfven va perdre ahir una històrica moció de censura al Parlament, votada per un dels seus aliats i l’oposició de dreta, que fa tornar a Suècia a un difícil panorama polític, tot i que encara no se sap si s’obriran negociacions per formar un altre Executiu o si hi haurà eleccions anticipades.

La moció, avalada per 181 diputats (sis més de la meitat del Parlament i del mínim requerit), culmina un procés iniciat dimarts passat, quan el Partit d’Esquerra va donar un ultimàtum de 48 hores al Govern perquè retirés o modifiqués un projecte de reforma de la llei de lloguers si volia continuar comptant amb el seu suport a la Cambra, decisiu per a la majoria.

L’ultradretà partit Demòcrates de Suècia va aprofitar la crisi per presentar la moció

L’ultradretà Demòcrates de Suècia (SD) es va apressar a presentar una moció i conservadors i democristians a anunciar-hi el seu suport, malgrat que estan a favor de la reforma. El Govern va llançar una oferta ahir, però el rebuig dels excomunistes deixava decantat el resultat de la votació, la primera moció de censura que perd un primer ministre suec en exercici.Löfven va reconèixer una situació política “molt difícil”, de la mateixa manera que després dels comicis generals del 2018, quan es va tardar quatre mesos a formar govern, un rècord a Suècia.

El primer ministre va parlar d’una “majoria accidental” entre els quatre partits que van votar a favor de la moció “només per fer caure l’Executiu” però que no tenen cap projecte de Govern conjunt i va criticar l’Esquerra per no voler negociar una oferta d’última hora, si bé li va recordar que aquesta força política continua preferint-lo com a primer ministre.

En aquest sentit, la situació viscuda ahir està estretament lligada al buit que la resta de forces han fet a l’SD des que va entrar al Parlament el 2010, una singularitat en la política nòrdica, on forces similars fa temps que van ser acceptades i han governat o avalat executius a Dinamarca, Noruega i Finlàndia. Löfven va poder governar així en minoria durant la seua primera legislatura (2014-2018) i va repetir la jugada en la segona, malgrat que la centredreta va guanyar les eleccions, encara que aquesta vegada va haver de fer el més difícil: un pacte amb centristes i liberals, a més dels ecologistes, amb diverses propostes polèmiques i que havia de d’haver rebut el suport de l’Esquerra, malgrat quedar marginada de la negociació.

Una reforma menor que només afecta un mínim percentatge dels ciutadans, segons asseguraven els socialdemòcrates; un primer pas per a la liberalització total dels preus dels lloguers, responen l’Esquerra i els representants dels inquilins.

Löfven i la líder centrista, Annie Lööf, van oferir diumenge que les parts del sector immobiliari poguessin negociar pel seu compte fins a l’1 de setembre: si arribaven a un acord, es retiraria el projecte de reforma; si no, aquest continuaria endavant.

Tanmateix, tant l’Esquerra com l’Associació Nacional d’Inquilins van rebutjar la proposta, al considerar que suposava haver de fer una negociació sota amenaça.

Una normativa que ha trencat l’Executiu des de dinsEl projecte de llei pel qual ha caigut el Govern suec, que es troba en fase d’audiència pública, suposa que el lloguer en noves propietats deixi d’estar regulat i pugui ser acordat entre propietari i llogater segons el valor de mercat.