PROTESTES JUSTÍCIA
Confirmades les penes per l'assalt al Parlament el 2011
El Constitucional avala dividit la condemna de 3 anys a vuit manifestants || Els magistrats progressistes hi voten en contra
El Ple del Tribunal Constitucional va confirmar ahir les penes de tres anys de presó imposades pel Tribunal Suprem als vuit condemnats per l’assalt al Parlament de Catalunya que va tenir lloc el juny del 2011, al rebutjar el recurs d’empara que van presentar. La decisió no va ser unànime.
Segons va avançar El Periódico, la resolució, que es coneixerà íntegrament en els propers dies, compta amb el suport de la majoria conservadora. Avala la ponència del magistrat Antonio Narváez, que defensa que aquests fets no poden quedar impunes i proposava rebutjar el recurs d’empara.
No obstant, la resolució presentarà els vots particulars discrepants dels lletrats progressistes Cándido Conde-Pumpido, María Luisa Balaguer i Juan Antonio Xiol i de la vicepresidenta, Encarnación Roca.. Aquesta és la segona vegada que aquest assumpte arriba al ple del Constitucional després que a començaments de mes fos rebutjada per set vots a quatre la proposta del primer ponent, Conde-Pumpido, que s’inclinava per estimar el recurs d’empara. Llavors, el ple va acordar el nomenament d’un de nou, Narváez.
El Suprem els va condemnar a 3 anys de presó per un delicte contra les institucions de l’Estat
Els fets es remunten al juny del 2011, quan un grup de manifestants que protestaven contra un paquet de retallades que anava a tirar endavant el Govern, va bloquejar l’accés al Parlament impedint l’entrada a l’edifici de molts diputats i del llavors president, Artur Mas, que va haver d’accedir-hi en helicòpter.L’Audiència Nacional va absoldre els dinou acusats de delictes contra les institucions de l’Estat, atemptat i associació il·lícita, al considerar que estaven protegits pel seu dret a manifestar-se.
Tanmateix la Fiscalia, la Generalitat i el Parlament van recórrer aquesta decisió i el Suprem va condemnar vuit d’ells a tres anys de presó per un delicte contra les institucions de l’Estat.
L’Alt Tribunal va basar la seua sentència en el fet que la llibertat d’expressió i el dret de reunió no poden paralitzar altres drets, com el de la participació política.