La majoria de la Unió Europea fa front comú

La majoria de caps d’Estat i de Govern van fer ahir un front comú contra la polèmica llei de l’hongarès Viktor Orbán que prohibeix parlar d’homosexualitat als col·legis i als mitjans de comunicació, en la primera jornada de la cimera europea en la qual el primer ministre neerlandès, Mark Rutte, va ser el més taxatiu: “Hongria ja no té cabuda a la UE”, va dir.

En una rotunda intervenció abans de la cimera, Rutte va dir que Hongria “ha de derogar” la seua controvertida llei i respectar els drets humans fonamentals consagrats a l’article 2 del Tractat de la UE “que no són negociables, o ha d’anar-se’n”.

El Consell de la Unió Europea imposa sancions econòmiques a Bielorússia

Una eventual expulsió d’Hongria de la UE “només es pot fer pas a pas”, va admetre el neerlandès, per a qui la llei hongaresa “contradiu seriosament els valors que defensa Europa”, i que si la UE no hi actua es convertirà en un mer bloc comercial, va dir.Rutte és un dels 17 líders europeus signants d’una carta de rebuig de la controvertida llei i publicada unes hores abans de l’arrencada de la primera de les dos jornades d’aquesta cimera presencial, l’última en aquesta presidència semestral de Portugal al Consell Europeu.

La carta, impulsada segons fonts espanyoles per Pedro Sánchez i el luxemburguès Xavier Bettel, va dirigida als responsables de les institucions comunitàries i s’hi expressa la seua voluntat de “continuar lluitant contra la discriminació cap a la comunitat LGTBI i reafirmar la defensa dels seus drets fonamentals”.

L’alemanya Angela Merkel, el francès Emmanuel Macron, l’italià Mario Draghi, el grec Kyriakos Mitsotakis, el belga Alexander De Croo o l’irlandès Micheál Martin són altres dels signants, als quals es va afegir a última hora l’austríac Sebastian Kurz.

Sincer i emotiu, el primer ministre luxemburguès, obertament homosexual, va advertir que “ser gai no és una elecció, però ser intolerant sí que ho és”. “Si de veritat pensa que per veure una pel·lícula o per parlar en una classe sobre orientació sexual et fas gai, realment no ha entès res (...), Barrejar la pedofília, la pornografia i l’homosexualitat és inacceptable”, va continuar Bettel, que va afirmar que la possibilitat de “ser diferents” és un valor fonamental de la Unió Europea.

Aquest tancament de files majoritari contra la llei, que ja està en vigor, no va semblar fer efecte en el primer ministre hongarès: Orbán va rebutjar les crítiques a la llei i va assegurar que ell és un “defensor” dels drets dels homosexuals. “No tenim aquest tipus de llei (contra els homosexuals), tenim una llei sobre la defensa dels drets dels nens i els pares”, va declarar a la seua arribada a la cimera.

Va dir que els que la critiquen “no l’han llegit” i es va mostrar “disposat a parlar amb qui sigui que no hagi respectat Hongria sobre aquesta nova llei”, inclosa la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, malgrat que la vigília aquesta va considerar que la normativa aprovada és “una vergonya”.

En aquest sentit, el president del Parlament Europeu, David Sassoli, va convidar Orbán a “reflexionar, perquè una Europa que no defensa els drets és una Europa que no té títol per demanar a d’altres que els defensin”.

La cancellera d’Alemanya, Angela Merkel, va advocar ahir perquè la Unió Europea estableixi algun tipus de línia directa amb el president de Rússia, Vladímir Putin, amb vistes també a afrontar units les “provocacions” que s’atribueixen a Moscou, tant sobre els països veïns com sobre el bloc comunitari en conjunt. Alemanya va demanar que els Vint-i-set convidin Putin a una futura cimera de líders de la UE per tractar el rumb de les relacions entre el bloc europeu i Moscou. Merkel ja té el suport del president francès, Emmanuel Macron.

Tanmateix, la proposta alemanya va ser acollida amb divisió entre els Vint-i-set, sobretot entre els països bàltics i més propers al territori rus. D’entrada, el primer ministre dels Països Baixos, Mark Rutte, va afirmar que no participaria en una reunió dels Vint-i-set amb Putin.

També va mostrar les seues reticències el primer ministre letó, Krisjanis Karins, que va recalcar que primer Rússia ha “de fer passos”, en particular en la qüestió de Crimea, annexionada il·legalment el 2014. El president lituà, Gitanes Nauseda, va advertir que qualsevol contacte amb Rússia sense que es produeixin canvis en el seu patró de comportament enviaria un “mal senyal” per als països de l’Est d’Europa, com ara Ucraïna o Geòrgia.

D’altra banda, el Consell de la UE va imposar sancions econòmiques a Bielorússia davant l’escalada de les violacions dels drets humans i de la repressió violenta de la societat civil, l’oposició democràtica i la premsa.

Inclouen la restricció del comerç de productes del petroli, potassa i béns fets servir en la fabricació de productes del tabac.

El president de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, va restar importància a l’allau de sancions, que va atribuir a la “impotència” d’Occident a l’hora suposadament de buscar canvis polítics per altres vies.

Rebuig de l’ús de migrants per “interès polític”Els caps d’Estat i de Govern de la Unió Europea “van condemnar” i “van rebutjar” ahir “els intents de tercers països d’instrumentalitzar els immigrants per als seus interessos polítics”. Un mes després de la crisi a Ceuta amb l’allau d’immigrants marroquins, els líders europeus van assenyalar que els “fluxos irregulars” han disminuït en els últims anys gràcies a l’accions dutes a terme per la UE i els països europeus, però van subratllar que “els esdeveniments en algunes rutes són motiu de preocupació, requereixen una vigilància contínua, i també una acció urgent”.