Sánchez demanarà a Aragonés de parlar de mesures dins de la legalitat i no de "proclames"

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, prepara la seua reunió amb el president català, Pere Aragonés, de dimarts vinent amb l’objectiu de començar a treballar de nou a l’Agenda per al Retrobament que ja va plantejar fa més d’un any, i que es compon de propostes sobre inversions, finançament i altres assumptes que responen a reclamacions dins de la legalitat d’anteriors governs catalans. Així l’ha posat de manifest a preguntes dels mitjans durant la roda de premsa que ha ofert a Brussel·les després de participar en el Consell Europeu, i en la qual ha defensat que, després d’haver escoltat ja les "proclames" i les "reclamacions d’Aragonès i els partits independentistes que conformen el Govern, ara és moment de posar-se a treballar ja sobre propostes que sí que respectin el pacte constitucional a la taula de diàleg que es reprendrà pròximament.

"A partir d’allà podem parlar", ha afirmat, després de recalcar que "el Govern esapnyol sempre salvaguardarà el compliment d’aquesta legalitat" i que, per això, en la seua trobada amb Aragonés tornarà a plantejar-lo la seua Agenda per al Retrobament, que va elaborar l’Executiu central el febrer de 2020 després de fer "l’exercici de saber quines eren les reclamacions que havien fet els presidents catalans dins de la legalitat". Aquesta agenda, que Sánchez li va entregar en persona al llavors president de la Generalitat Quim Torra, va servir de punt de partida per a la taula de diàleg que es va constituir aquell mateix mes de febrer de 2020, amb una primera i única reunió. Sánchez i Aragonès abordaran també en la seua reunió de dimarts com i quan reprendre aquesta fòrum de diàleg.

En aquell document, amb 44 punts, el Govern central es comprometia entre altres coses a estudiar les propostes tributàries de la Generalitat; una senda de dèficit "més transitable"; atendre les demandes sobre textos legislatius pendents de recurs o sentència; descentralitzar ajuts i subvencions; negociar la unitat de mercat; incloure en la Llei d’Educació la normativa que afecta el model d’escola catalana i invertir en ferrocarril, ports i El Prat.

En concret, aquella proposta s’estructurava en sis eixos, els primers dels quals es referia al diàleg polític i a la regeneració institucional. En aquest apartat, Sánchez va plantejar ja la necessitat d’"evitar la judicialització de la política", assumint que les solucions que es busquin a la taula de diàleg hauran de situar-se "en el marc de la llei i el respecte a la seguretat jurídica".

"MOLT A PARLAR I MOLTES DIFERÈNCIES PER RESOLDRE" AMB ARAGONÈS

En la seua compareixença d’aquest divendres, Sánchez ha reconegut que "amb Aragonés hi ha molt a parlar" i "moltes diferències per resoldre", i també ha admès que cadascú té dret a tenir les seues idees i a defensar les seues "proclames", en relació amb les aspiracions independentistes d’ERC i Junts i les seues exigències de celebrar un referèndum d’autodeterminació.

No obstant, ha assenyalat que aquestes reclamacions ja són de sobres conegudes per "tots", i que l’objectiu en la nova etapa de diàleg que s’obre amb Catalunya ha de ser treballar partint de propostes que respectin la legalitat, com les que va recollir el Govern espanyol en aquesta Agenda per al Retrobament.

"Ja he escoltat les seues proclames i reclamacions, les sabem tots. La democràcia espanyola integra, no exclou, respecta totes les idees. L’únic límit que tenim és el pacte constitucional, el respecte a la legalitat, cadascú pot defensar les seues idees dins del pacte constitucional", ha recalcat.

Així mateix, el cap de l’Executiu ha recordat per exemple que aquesta Agenda per al Retrobament es basa per exemple en les 23 propostes que l’expresident català Artur Mas li va traslladar al Govern el 2014 quan Mariano Rajoy estava a Moncloa.

"Vam fer un exercici de veure quins eren les reclamacions que s’ajustaven a la legalitat, com inversions, finançament, reconeixement d’algunes reparacions, que el Govern d’Espanya durant aquesta legislatura ha anat aplicant, com amb Lluís Companys", ha assenyalat, amb referència al declaració de rebuig a la condemna a mort del qui va ser president de la Generalitat de 1934 a 1940.

Quant als indults que dimarts va aprovar el Govern espanyol per als condemnats pel procés, Sánchez ha assenyalat que cap líder europeu no l’ha preguntat durant el Consell per aquest assumpte, la qual cosa demostra, al seu judici, que Europa entén que Espanya és capaç de resoldre per si mateixa els seus problemes. "Aquest és el missatge que es trasllada en no plantejar-se aquesta qüestió ni formal ni informalment", ha assegurat.