El col·lectiu trans celebra el desbloqueig de la llei que recollirà la lliure elecció de gènere

L'associació de famílies de menors trans, Chysallis; la Federación Estatal de Lesbianas, Gais, Trans y Bisexuales (FELGTB) i la Fundació Triangle celebren el desbloqueig de la Llei trans, que previsiblement anirà al Consell de Ministres del pròxim dimarts i que recollirà un dels punts de més fricció entre els socis de govern, la lliure elecció de gènere.

Això suposa que qualsevol persona podrà canviar el nom i sexe del seu document d'identitat sense necessitat de presentar informes mèdics. "Hem avançat, però no suficient. Esperem que la llei millori durant la seva tramitació parlamentària", ha explicat la presidenta de Chysallis, Ana Valenzuela, en un acte de reivindicació del col·lectiu a la Rambla de Barcelona.

El desbloqueig de la llei arriba just un mes després que el Congrés de Diputats tombés una proposició de llei en aquest mateix sentit que van presentar ERC, JxCat, CUP, Compromís i Més País, amb el suport de Podem, però amb l'abstenció del PSOE, que va fer bons els vots contraris del PP i Vox per evitar que prosperés.

El principal escull va ser justament l'autodeterminació de gènere, que ara sí que formarà part de la norma, segons han explicat des del col·lectiu. "Hem fet que les negociacions es desbloquegin i hem avançat en l'autodeterminació de gènere. Hem aconseguit que hi hagi un consens", celebrava Valenzuela.

Aquest dissabte, poca estona abans de la manifestació per l'alliberament LGTBI+ a Barcelona, les entitats han lliurat la bandera trans a la secretària d'Igualtats, Mireia Mata, i el director de polítiques públiques LGTBI+, Xavier Florensa, amb l'objectiu de donar visibilitat al col·lectiu i a la seva lluita pels drets humans de les persones trans, en un acte a la Rambla. L'acte s'emmarca en la campanya #ExigimosLaIgualdadTrans que des de fa setmanes recorre Espanya per reivindicar el dret d'autodeterminació d'aquest col·lectiu. Les entitats impulsores defensen el dret de les persones trans a veure reconegut el seu gènere sense necessitats d'estar exposades a la "decisió arbitrària de tercers".

En aquest sentit, les entitats recorden que hi ha diverses comunitats autònomes que ja tenen reconegut per llei el dret d'autodeterminació de les persones trans i reclamen la necessitat d'una legislació estatal que unifiqui criteris i eviti que el col·lectiu tingui més o menys drets en funció d'on resideixin.

La secretària d'Igualtats, Mireia Mata, recorda que Catalunya "s'ha pronunciat clarament a favor d'una llei trans" per tal de garantir i protegir els drets d'aquestes persones. "Hem legislat, però hi ha àmbit de la legislació que són estatals i per això reclamem a l'estat espanyol que aproví d'una vegada la llei trans", ha etzibat.