La reclamació del Tribunal de Comptes a 40 dirigents catalans plana sobre el diàleg

L’excarceració dels nou líders independentistes que van ser condemnats a penes de presó per l’1-O s’ha produït en vigílies que el Tribunal de Comptes comuniqui a alguns d’ells, i a una quarantena de dirigents de la Generalitat més, la fiança que els imposa en relació amb un presumpte desfalc de diners de les arques públiques catalanes que hauria servit per promocionar el procés independentista a l’exterior.

Així les coses, la causa que segueix l’òrgan fiscalitzador contra alts càrrecs dels Governs d’Artur Mas i Carles Puigdemont amenaça d’enfosquir la nova etapa de diàleg amb Catalunya que aspira a iniciar la Moncloa i s’ha convertit, com va reconèixer ahir el mateix ministre de Transport, José Luis Ábalos, en una “pedra en el camí” de l’estratègia de l’Executiu de Pedro Sánchez.

La data marcada en roig al calendari és dimarts. És el dia assenyalat per la secció d’Enjudiciament del Tribunal de Comptes per comunicar a uns quaranta alts càrrecs de la Generalitat que van treballar amb els governs d’Artur Mas i Carles Puigdemont la quantia de la fiança que els imposa per haver participat, suposadament, en un ús inadequat de fons públics que haurien servit a la promoció del procés a l’estranger.

Segons va avançar ahir El País, la fiança que els exigirà el Tribunal de Comptes serà de 5,4 milions d’euros, i en cas de no pagar-la s’enfronten a embargaments. En paraules del president de la Generalitat, Pere Aragonès, aquesta fiança suposarà “la ruïna i la mort civil” de desenes de dirigents de la Generalitat.

És el cas, entre d’altres, dels mateixos Artur Mas i Carles Puigdemont, d’Oriol Junqueras, de Raül Romeva o d’Andreu Mas-Colell. Aquest últim va rebre fa uns dies el suport de més d’una trentena de Nobels d’Economia, així com de vint destacats economistes.

Igualment, entre els afectats per la causa davant del Tribunal de Comptes també hi ha Neus Munté, exvicepresidenta de la Generalitat, o diversos exdelegats del Govern català a l’estranger.

El Tribunal de Comptes demana també 4,8 milions per l’organització i execució del referèndum de l’1-O

Davant d’aquest escenari, el ministre Ábalos va admetre ahir que la reclamació econòmica del Tribunal de Comptes és una “pedra en el camí” del diàleg. “Sabíem que aquesta pedra hi era i ens correspon anar desempedrant”, va afegir. Amb tot, les seues paraules li van valer les crítiques de Pablo Casado i d’Inés Arrimadas, líders del PP i Cs. A part d’aquesta causa, el Tribunal de Comptes reclama en una altra 4,8 milions d’euros per l’organització de l’1-O.

Sánchez avisa Aragonès que només dialogarà “en el marc constitucional”

Pocs dies abans que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el cap de l’Executiu espanyol, Pedro Sánchez, facin a la Moncloa la seua primera reunió des de la investidura del republicà, el també secretari general del PSOE va insistir ahir que el diàleg amb Catalunya es farà “dins del marc constitucional”.

D’aquesta manera, i igual com va indicar dijous la portaveu del Gabinet de coalició i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, Sánchez va explicar que la reunió amb Aragonès i la posterior taula de diàleg amb la Generalitat, quan es convoqui, ha d’abordar qüestions com les inversions o la reforma del finançament. “Escoltarem Catalunya amb l’únic límit del pacte constitucional”, va sentenciar, alhora que va animar l’independentisme a deixar enrere les “proclames”.

Al contrari, Aragonès, que ahir va rebre la primera dosi de la vacuna de Pfizer contra el coronavirus, va manifestar que posarà sobre la taula de la Moncloa la necessitat d’aprovar una llei d’amnistia i de permetre un referèndum d’autodeterminació pactat a Catalunya.

El president, que d’altra banda va anunciar que no acudirà el dijous de la setmana que ve a Barcelona a l’entrega de premis de la Fundació Princesa de Girona, que presidiran els reis i la princesa Elionor, va assenyalar que espera que de la reunió amb Sánchez surti la “metodologia i el calendari” per reprendre la taula de diàleg. Aquest fòrum “bilateral”, pactat entre socialistes i ERC per a la investidura de Sánchez el gener de l’any passat, només es va reunir a finals de febrer del 2020, just abans que esclatés la pandèmia.

Amb tot, Aragonès va matisar que, malgrat que el seu “plantejament” davant del cap de l’Executiu espanyol serà el de l’amnistia i el referèndum, abordarà amb Sánchez “altres qüestions també importants” com la gestió dels fons europeus.

Turull i Forn diuen que no callaran

Jordi Turull i Joaquim Forn, independentistes indultats aquesta setmana, van assegurar ahir que continuaran anant a manifestacions malgrat que la mesura de gràcia és reversible si cometen delictes greus. “Si no ho féssim, cauríem en la seua trampa”, va dir Forn, que confia a anar a visitar aviat Carles Puigdemont a Waterloo. No es veuen des de finals d’octubre del 2017.

El PP sostindrà el seu recurs a l’informe del TS

El PP argumentarà el recurs que presentarà com a partit contra els indults en els posicionaments emesos pel Tribunal Suprem per mirar de dissuadir el Govern espanyol d’atorgar-los, cosa que finalment no van aconseguir evitar els magistrats. El que interposarà a títol personal Pablo Casado, líder de la formació, se sostindrà en el fet que, presumptament, era “objectiu” dels CDR. Arran d’això, Fernando Grande Marlaska, ministre de l’Interior, va acusar els populars de “banalitzar” el terrorisme perquè la investigació dels CDR sobre Casado es va limitar a cerques a Google.

Guerra veu “irregulars” els indults i critica RNE

L’exvicepresident espanyol Alfonso Guerra va carregar ahir contra els indults i va dir que s’han produït “certes irregularitats” en la seua concessió. A més, va assenyalar que és necessària una presència “molt forta” de l’Estat a Catalunya i va criticar Radio Nacional de España, precisament a través dels micròfons d’aquesta emissora, en considerar que Ràdio 4 “s’assembla molt” a TV3.

Absolen una altra vegada l’alcaldessa de Roses

Un jutge de Figueres ha absolt de nou l’alcaldessa de Roses, Montse Mindan, d’un delicte de desobediència per l’1-O. Ja la va deslliurar de l’acusació, però l’Audiència de Girona va anul·lar la primera sentència.