FRANÇA POLÍTICA
Els partits tradicionals ressorgeixen a França enfront de Macron i Le Pen
Tant la ultradreta com el partit al Govern fracassen en l'intent de consolidar-se a les regions || Els vencedors ja miren a les pròximes presidencials
El republicà Xavier Bertrand ja pensa en les generals després dels resultats regionals.
Els dos principals corrents que han dominat durant dècades la política a França, Els Republicans (LR) a la part conservadora i el Partit Socialista (PS) a l’esquerra, han sortit de les eleccions regionals com a grans vencedors, al davant de la ultradretana Agrupació Nacional, que no ha aconseguit fer el salt definitiu al poder, i La República En Marxa (LREM) d’Emmanuel Macron.
Els Republicans –abans denominat Unió per un Moviment Popular (UMP)– va cedir l’Elisi el 2012 i, des d’aleshores, no ha aconseguit construir una alternativa clara, primer per l’empenta dels socialistes i després a causa de la irrupció d’Emmanuel Macron, que es va imposar a les eleccions presidencials del 2017.
Tanmateix, a nivell regional ha continuat gaudint d’una àmplia presència i diumenge va aconseguir conservar set de les tretze regions en joc, entre les quals l’Illa de França, que comprèn París i l’àrea metropolitana. Un dels noms de la jornada, de fet, ha estat el de Xavier Bertrand, reelegit als Alts de França i que comença a pensar en gran.
Bertrand va deixar anar picades d’ullet al conjunt de França al discurs de victòria i els sondejos ja el situen com el candidat més ben posicionat per encapçalar el centredreta a les presidencials del 2022. Macron i Le Pen es mantenen clarament al capdavant per a aquesta cita, però un sondeig ja situa Bertrand com l’aspirant de la dreta clàssica amb més opcions.
La ultradreta s’ho jugava tot als resultats de la Provença-Alps-Costa Blava, però es va quedar amb un 44 per cent dels vots, davant del 56% que va obtenir el conservador Renaud Muselier.
L’altre gran derrotat va ser el partit de Macron, que no només no ha guanyat cap regió –com s’esperava– sinó que ni tan sols ha sumat el 10 per cent dels vots a nivell nacional.
L’altra cara de la moneda la dona el Partit Socialista francès (PS), que a les eleccions presidencials del 2017 van encaixar una derrota sense parió davant de Macron, però en aquesta ocasió ha aconseguit conservar el comandament de cinc regions, la qual cosa el manté com a referència d’una esquerra que fa anys que no troba el seu lloc a França.
