Llum verda a la 'llei trans' que permetrà l'autodeterminació a partir dels 14 anys

El Govern aprova aquest dimarts 29 de juny, en el Consell de Ministres, l’avantprojecte de llei per a la igualtat real i efectiva de les persones Trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI, en el qual, després d’un acord entre els socis de l’Executiu, es permetrà la rectificació de nom i sexe de les persones trans en el Registre Civil a partir dels 14 anys.

Acaba així una negociació que va començar el març passat, quan el Ministeri d’Igualtat va fer públic el text que havia redactat amb l’objectiu de "despatologizar" al col·lectiu i eliminar els tràmits que en l’actualitat se’ls exigeixen per realitzar aquest tràmit: informe mèdic que els diagnostica una disfòria de gènere i tractament hormonal durant dos anys.

L’equip d’Irene Montero recollia en la primera versió de la norma que aquest canvi en el Registre Civil es podia realitzar amb l’únic desig exprés de la persona interessa en realitzar aquesta modificació. Aquesta mesura no va agradar al PSOE, segons va explicar la vicepresidenta de l’Executiu, Carmen Calvo, per inseguretat jurídica.

Els socialistes ja van mostrar el 2020, en un document intern del partit, la seua oposició a l’autodeterminació de gènere per dos qüestions. La primera perquè "desdibuixen les dones com a subjecte polític i jurídic"; i la segona perquè el gènere "no existeix", sinó que és un conjunt d’"estereotips" que s’assignen a homes i dones i que "configura expectatives i oportunitats".

"Em preocupa la idea de pensar que s’elegeix el gènere sense més ni més que la mera voluntat", va assenyalar Calb en una entrevista. La vicepresidenta ha encapçalat les principals crítiques públiques cap aquesta norma i va defensar, al seu lloc, la llei d’Igualtat de Trato, coneguda com a 'Llei Zerolo', que impulsa el PSOE.

'Bloqueig' del PSOE en el Govern i en el Congrés

Mentre el Ministeri d’Igualtat acusava el seu soci en la Moncloa de "bloquejar" l’arribada de la llei al Consell de Ministres, organitzacions trans, com Federación Plataforma Trans i 'Eufòria.Familias Trans Aliadas' van començar una vaga de fam perquè el text fos tramitat en el Congrés.

Aquest objectiu es va aconseguir al maig, després de registrar la norma ERC, Compromís, Más Madrid, Cup i Junts, però la llei no es va prendre en consideració després de l’abstenció del PSOE, que unida als vots en contra de PP i Vox, van impedir un suport majoritari de la Cambra baixa.

Ara, un mes després i després de les negociacions dels socis de Govern, s’ha aconseguit un acord per incloure en la norma l’autodeterminació a través d’un procés de doble verificació que no pot durar més de quatre mesos. Això sí, no es fa menció al gènere, sinó al sexe de la persona.

Tal com van informar a Europa Press fonts d’Igualtat, l’avantprojecte recull que el procés per a la rectificació registral s’iniciarà mitjançant la compareixença de la persona interessada en el Registre Civil --aquest pas també es pot fer online-- en on se li farà entrega del formulari que recollirà la seua manifestació de disconformitat amb el sexe esmentat en la seua inscripció de naixement i la seua sol·licitud que es procedeixi a la corresponent rectificació.

S’informarà de les conseqüències jurídiques

En aquest document s’haurà d’incloure l’elecció d’un nou nom propi, tret de quan la persona vulgui conservar el que ostenti i això sigui conforme als principis de lliure elecció del nom propi previstos en la normativa reguladora del Registre Civil.

En aquesta compareixença inicial, la persona encarregada del Registre Civil informarà la persona sol·licitadora de les conseqüències jurídiques de la rectificació pretesa, inclòs el règim de reversió, així com de l’existència de les mesures voluntàries de suport que estiguin a disposició de la persona sol·licitadora al llarg del procediment, incloent mesures de protecció contra la discriminació, promoció del respecte i foment de la igualtat de tracte.

Igualment, posarà en coneixement de la persona legitimada l’existència d’associacions i altres organitzacions de protecció dels drets en aquest àmbit a les quals pot anar.

En el cas dels menors entre 14 i 18 anys, tots els intervinents en el procediment hauran de tenir en consideració a tota hora l’interès superior de la persona menor. El text indica, en aquest sentit, que la persona encarregada del Registre Civil li facilitarà la informació sobre les conseqüències jurídiques en un llenguatge clar, accessible i adaptat a les seues necessitats.

Un termini màxim de quatre mesos

Després de subscriure la persona sol·licitadora que hi està d'acord, haurà de ser citada una altra vegada de nou en un termini màxim de tres mesos per comparèixer de nou en el Registre Civil i ratificar la sol·licitud, asseverant la persistència de la seua decisió.

Firmada i presentada la sol·licitud es dictarà resolució sobre la rectificació registral sol·licitada dins del termini màxim d’un mes a comptar des de la data de la segona compareixença. És a dir, el procés complet per al canvi de sexe duraria un màxim de quatre mesos.

Les mateixes fonts del Ministeri han destacat també la inclusió de mesures en la norma per garantir els drets de les persones intersexuals, o que les parelles lesbianes no necessitin estar casades per aparèixer ambdues dones com a mares d’un nadó. A més, prohibeix les teràpies de recoversió.

Crítiques de les organitzacions Trans

Aquest avantprojecte recull, encara que no completament, algunes de les mesures que la Federació Estatal de Gais, Lesbianes, Transsexuals i Bisexuals (FELGTB), la Fundació Triangle i 'Chrysallis', associació de famílies de menors trans, van traslladar el Govern en una reunió que van mantenir a començaments d’aquest mes de juny.

Tal com van explicar als mitjans en roda de premsa, es va proposar, com a seguretat jurídica a l’autodeterminació, d’establir un termini màxim de tres mesos per completar el procés de canvi registral (que en l’actualitat és d’uns tres anys), així com que l’autodeterminació fos possible per a menors fins els 12 anys, mentre que els nens amb menys edat passaria per una primera fase de canvi de nom únicament.

A més, no s’oposaven a la unió de les dos normes, com proposava el PSOE, sempre que es mantingués el "nom de les persones trans per davant".

En una posició molt diferent es troben les organitzacions trans, que considera que l’Executiu s’ha "carregat" la llei que garantia els drets del seu col·lectiu i demanaven que es tramités de forma individual.

Tal com ha denunciat la Federación Plataforma Trans, el Govern està "incomplint" el seu acord, que parlava de desplegar dos lleis i considera que han "deixant als llimbs les persones trans" i als menors, en "excloure" als de menys de 14 anys de la possibilitat de realitzar el canvi registral, així com al col·lectiu de no binàries, o a les persones transmigrants.