L'Advocacia de l'Estat es retira de la causa del Tribunal de Comptes per l'acció exterior

La demanda contra trenta-quatre excàrrecs del Govern català al Tribunal de Comptes pel presumpte ús irregular de fons per promocionar el procés a l’exterior, per la qual hauran d’abonar una fiança de 5,4 milions d’euros, queda en mans de la Fiscalia i les associacions després que l’Advocacia de l’Estat i la Generalitat de Catalunya avisessin que no seguiran endavant. El Govern central va justificar ahir la retirada de l’Advocacia de l’Estat de la causa assegurant que “no té legitimació” per seguir en el procés ja que els fons afectats pertanyen a la Generalitat i no a l’Administració General de l’Estat.

Així ho van posar de manifest la vicepresidenta primera de l’Executiu, Carmen Calvo, i la ministra de Defensa, Margarita Robles, ahir en sengles entrevistes a RNE i Antena 3, al ser preguntades pel fet que l’òrgan no fes aquest dimecres ús del seu temps per presentar al·legacions davant de la delegada instructora..

En concret, Calvo va dir que “no pot fer-ho” perquè ja hi va haver un pronunciament del Tribunal de Comptes, amb referència a una sentència del novembre del 2018, en la qual l’òrgan fiscalitzador va acordar la falta de legitimació de l’Advocacia de l’Estat per demandar l’expresident Artur Mas per les despeses de la consulta del 9 de novembre del 2014.

Adverteix a Pedro Sánchez que Catalunya “no deixarà mai de votar: ho sento per vostè”

El Govern central proposa fer un referèndum sobre els acords que es prenguin a la taula de diàleg

Respecte a aquest cas, el Tribunal Suprem va comunicar ahir que havia inadmès els recursos de cassació presentats per Mas i set exalts càrrecs de la Generalitat contra la sentència dictada pel Tribunal de Comptes que els va condemnar a tornar 4.988.620,11 euros per les despeses d’aquella consulta. Segons l’Alt Tribunal, els recursos no estan prou fonamentats jurídicament, i no han justificat que hi hagués un conflicte de jurisdicció en aquest cas. A més del de Mas, el Suprem ha rebutjat els recursos de Joana Ortega, Josefina Valls, Francesc Homs, Jordi Vilajoana, Ignacio Genovés, Jaume Domingo i Teresa Prohias.

Tot això, mentre el president del Govern, Pedro Sánchez, va criticar el fet que Margarita Mariscal de Gante, exministra de Justícia del govern de José María Aznar, sigui l’encarregada d’elaborar els expedients del Tribunal de Comptes sobre els líders independentistes. És un “anacronisme” que demostra la necessitat de renovació d’aquest òrgan, va afirmar.

Tan sols dos hores després que el president fes aquestes declaracions en una entrevista a La Sexta, el Tribunal de Comptes va emetre un comunicat en el qual va reivindicar la seua “independència” i va defensar la legitimitat i competència de tots els seus components. “Els consellers i conselleres de Comptes de la Institució són elegits per majories qualificades de tres cinquens dels plens del Congrés dels Diputats i del Senat, i són independents i inamovibles conforme a la Constitució.

El personal està integrat per professionals altament qualificats que han accedit pels procediments d’ingrés en la funció pública previstos a les lleis”, resava la nota. A més de Mariscal de Gante, el Tribunal té entre les seues files el germà d’Aznar, Manuel Aznar o a la dona de l’exministre del Partit Popular Federico Trillo, María José Molinuevo.

Per la seua banda, el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, va denunciar ahir davant de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) la repressió d’Espanya contra l’independentisme català i va instar l’organització internacional a pressionar l’Estat per aplicar l’amnistia per a tots els represaliats. Ho va dir en una intervenció telemàtica al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, tan sols una setmana després de ser indultat.

Mentrestant, en un acte celebrat en un acte celebrat a la universitat Pompeu Fabra de Barcelona amb motiu del 60è aniversari d’Òmnium, el primer des que va sortir de la presó i al qual va assistir una delegació de lleidatans per donar-li la benvinguda, el líder de l’entitat va advertir Pedro Sánchez que “Catalunya no deixarà mai de votar” i que ningú podrà fer-lo desistir dels seus ideals de “llibertat”, amb referència a la possibilitat que l’indult sigui reversible..

MADRID

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va avisar ahir l’independentisme que continuar parlant sobre la possibilitat de celebrar un referèndum d’autodeterminació és “un absurd”, perquè ara mateix no hi cap dins de la llei i perquè és “matemàticament impossible” que s’obtingui la majoria necessària de dos terços per reformar l’article 2 de la Constitució, començant pel rebuig del PSOE. En aquest sentit es van pronunciar també membres del seu Govern.

El ministre de Transport, José Luis Ábalos, va limitar el contingut del possible referèndum a “només” els “acords polítics” a què arribin el Govern d’Espanya i la Generalitat a la taula de negociació. En aquesta línia el titular de Política Territorial, Miquel Iceta, va advocar per un gran pacte que aposti per l’autogovern, millorar el finançament i endinsar-se en la cogovernança amb l’Estat i que aquest “es pogués votar en un referèndum”.

Per la seua part, des de Podem, la ministra d’Igualtat va recordar que encara que la seua formació sempre ha apostat per una consulta pactada, serà difícil que actualment es porti a terme i va instar a buscar altres fórmules “més acceptables”. Per la seua banda, el portaveu de la formació al Congrés dels Diputats, Pablo Echenique, va assegurar que el seu partit té intenció de portar el referèndum a la taula de diàleg.

Malgrat les reiterades negacions a aquest punt, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va tornar a afirmar que persistirà per aconseguir l’autodeterminació, malgrat que reconeix que la posició del Govern central està molt allunyada en aquest assumpte. Segons ell, “una àmplia majoria de catalans creu que el conflicte polític s’ha de resoldre amb una llei d’amnistia que deixi en llibertat tots els represaliats” i “amb un referèndum per votar si es vol o no la independència”.

D’altra banda des del PP i Cs van criticar que l’Executiu s’obri a una consulta, encara que no sigui d’autodeterminació.