ÀSIA CONFLICTE
Els EUA abandonen Bagram, la seua base més important a l'Afganistan
A pocs dies que Washington completi el replegament total al país després de vint anys de conflicte || Malgrat l'augment de la violència i l'avanç dels talibans
Vista de la base militar nord-americana de Bagram, a les proximitats de Kabul.
L’Exèrcit dels Estats Units ja ha desocupat Bagram, el seu aeròdrom més important a l’Afganistan, segons van explicar a The Washington Post tres funcionaris de l’àrea de defensa, que van subratllar que el Pentàgon espera completar la retirada del país en uns dies.
La sortida de la base aèria de Bagram, a una setantena de quilòmetres al nord de Kabul, posa fi a la presència militar nord-americana a l’aeròdrom més important de l’Afganistan, que s’ha prolongat durant més de vint anys.
Les instal·lacions s’han utilitzat durant molt temps per llançar avions d’atac contra els talibans i altres grups jihadistes i va arribar a ser el quarter general de les tropes d’Operacions Especials dels Estats Units en aquest conflicte. Segons el rotatiu, un dels oficials de defensa va dir que el general de l’Exèrcit Austin Scott Miller, el principal comandant dels Estats Units durant gairebé tres anys, es manté a càrrec i conserva la capacitat de protegir les tropes nord-americanes mentre segueix la retirada.
S’espera que l’exèrcit completi la retirada en qüestió de dies, seguint l’ordre del president, Joe Biden, decretada l’abril passat de posar fi a la participació nord-americana en la guerra de l’Afganistan. Més de 2.400 soldats nord-americans han perdut la vida en vint anys de combats i 20.000 han resultat ferits. També han mort uns 47.245 civils, a més de desenes de milers d’efectius de les forces de seguretat afganeses, segons va assenyalar el diari.
Les autoritats nord-americanes van arribar a plantejar-se mantenir la base aèria de Bagram oberta més temps, mentre els talibans continuen una ofensiva que ha envoltat nombroses capitals provincials. Però l’administració va decidir continuar amb el pla de retirada.
La guerra de l’Afganistan, la més llarga de la història dels Estats Units, va començar l’octubre del 2001 amb la missió de caçar el líder del grup jihadista Al-Qaeda Ossama Bin Laden, el “cervell” dels atemptats jihadistes de l’11 de setembre d’aquell any i que va morir en una operació de les forces especials nord-americanes al Pakistan el 2011.
