El Govern espanyol aprova aquest dimarts la Llei 'només sí és sí' amb nova definició del consentiment

El Consell de Ministres aprova aquest dimarts 6 de juliol el projecte de llei de Garanties de la Llibertat Sexual després de més d’un any des de la seua aprovació com a avantprojecte. El text que arriba ara al Govern compta amb una nova definició de consentiment "en positiu", després dels informes del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el Consell d’Estat als seus informes.

La redacció serà: "Només s’entendrà que hi ha consentiment quan s’hagi manifestat lliurement mitjançant actes que, en consideració a les circumstàncies del cas, expressin de manera clara la voluntat de la persona".

Tal com ha informat Europa Press el Ministeri de Igualdad, aquesta fórmula està en la línia de la definició que dona el Conveni d’Istanbul al seu article 36.2. A més, indica que aquest model de consentiment en positiu ja ha estat acollit per altres països com Suècia o la Gran Bretanya.

Des del departament que dirigeix Irene Montero indiquen que, quan entri en vigor la norma, les víctimes "ja no hauran d’acreditar que s’han resistit o que hi ha hagut violència". D’aquesta forma, s’entén que "tot acte sexual sense consentiment serà agressió" i s’"eliminen" els abusos sexuals del Codi Penal.

La norma, recorda el Ministeri, s’aprova en vigílies del 7 de juliol, dia en què es compleix el tretzè aniversari del feminicidi sexual de Nagore Laffage. En l’esmentada data també es va produir l’agressió a la víctima de la Manada als Sanfermins, la sentència del qual va iniciar les protestes del moviment feminista sota els lemes 'no és abús, és violació, germana jo sí que et crec' o 'només sí és sí'.

INCLOU LA TERCERIA LOCATIVA

El text, a més, compleix el Conveni d’Istanbul en situar el consentiment en el centre, apunta Igualtat, que també destaca que Espanya liderarà amb aquesta llei "l’avantguarda dels drets de les dones a Europa amb una clara perspectiva feminista i de drets humans".

En aquest sentit, destaquen alguns punts clau que també recull aquesta llei, com la protecció a totes les dones, nenes i nens amb independència de la seua situació administrativa, la seua ètnia o nacionalitat, així com a les víctimes de tràfic i explotació sexual sota la premissa "totes les violències, totes les dones".

A través d’aquesta llei també s’actua contra la indústria proxeneta en incorporar la terceria locativa que permetrà perseguir els proxenetes que, de manera habitual i amb ànim de lucre, destinin qualsevol establiment o espai públic o privat per a l’explotació sexual de terceres persones.

De la mateixa manera, s’evita la revictimització desenvolupant mesures processals d’acompanyament a les víctimes, incloent la possibilitat d’evitar contacte visual amb el presumpte agressor o de declarar en sales especials. A més, les dones víctimes de violències sexuals tindran recursos a la seua disposició encara que no denunciïn, com els centres de crisi 24 hores, per a les majors de 16 anys, o les cases d’infància per als menors d’aquesta edat.

CANVIS EN EL CODI PENAL

La norma, de la mateixa manera, recull canvis en el Codi Penal, optant per un sistema penològic progressiu i proporcional a la gravetat, amb forquilles més àmplies. "Això permet donar una adequada resposta penal a la multiplicitat de circumstàncies", explica el Ministeri d’Igualtat.

L’equip de Montero creu que aquesta norma dona també "una resposta més àmplia i conforme a les múltiples manifestacions de violències sexuals", des de les més "lleus" a les més "greus" i recull, a més, "un catàleg d’agreujants específics, entre les que es troben les agressions grupals, l’existència d’una greu violència o un dany també greu a la víctima" en els termes de l’article 46 del Conveni d’Istanbul, l’especial vulnerabilitat d’aquesta, o l’ús d’armes o mitjans perillosos.

LLARG RECORREGUT I MOLTS MINISTRES

Més d’un any després que el Consell de Ministres aprovés l’avantprojecte d’aquesta llei, i després de passar per la consulta pública, la Fiscalia, el CGPJ i el Consell d’Estat, com requereix la tramitació, el Govern ratificarà aquesta norma perquè iniciï, ara, la fase de tramitació parlamentària.

Tal com ha assenyalat Igualtat, el text començarà la seua tramitació en el Congrés, previsiblement, el proper mes de setembre, en un procés en el qual rebrà les aportacions dels diferents grups parlamentaris.

Però el recorregut de la reforma dels delictes sexuals va molt més enllà, ja que va començar a idear-se després de la polèmica sentència a la Manada dictat per l’Audiència Provincial de Navarra. L’abril de 2018, el Govern de Mariano Rajoy, a través del seu ministre de Justícia, Rafael Catalá, va anunciar que analitzaria la tipificació dels delictes d’abús i agressió en el Codi Penal.

Però la proposta encarregada a la Comissió General de Codificació va arribar en mans de la nova ministra de Justícia, Dolores Delgado, amb el canvi de govern al qual va donar lloc la moció de censura. Encara així, la reforma es va fer esperar. No va ser fins la posterior arribada del Govern de coalició PSOE-Podemos quan va veure la llum en forma d’avantprojecte de Llei de Llibertat Sexual.

El text ha estat impulsat per la ministra d’Igualtat, Irene Montero i revisat pel Ministeri de Justícia, que dirigeix Juan Carlos Campo i tardarà més d’un any a ser remès finalment a les Corts.