El Govern ultima una fórmula per donar suport als 34 exalts càrrecs

El Govern català última els detalls de la seua proposta per donar suport jurídicament als 34 exalts càrrecs als quals el Tribunal de Comptes els exigeix una fiança de 5,4 milions d’euros per presumptament malversar diners públics per promocionar el procés a l’exterior entre el 2011 i el 2017.

Aquesta passarà, segons va assegurar ahir la consellera a la Presidència, Laura Vilagrà, pel principi d’“indemnitat”, que, segons ella, garanteix el dret dels funcionaris públics a ser defensats per la seua administració. “Si ens fixem en l’Estatut Bàsic del Funcionari Públic, que de fet és un estatut espanyol, planteja que qualsevol servidor públic ha de ser defensat per la seua administració”, va detallar la consellera, abans d’asseverar que “les persones que tenien responsabilitat en Exteriors no han malversat fons públics”.

Amb tot, Vilagrà no avança com el Govern pensa defensar els afectats, entre els quals figuren els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont, l’exvicepresident Oriol Junqueras i l’exconseller Andreu Mas-Colell, ni si no hi haurà també un ajut econòmic per poder afrontar les fiances, un fet que la Generalitat pretén revelar en els propers dies.

PSC i Cs avisen el Govern que si avala la fiança podria incórrer en un delicte de malversació

ERC i Junts celebren el retrobament de demà entre Puigdemont i Junqueras a Waterloo

Malgrat que la Generalitat encara no ha explicat si donarà suport econòmic als afectats per la causa del Tribunal de Comptes, els partits polítics que formen part de l’Executiu català, ERC i JxCat, sí que han opinat sobre com creuen que s’hauria d’actuar per poder minimitzar l’impacte sobre els patrimonis dels encausats. La portaveu d’ERC, la lleidatana Marta Vilalta, va advocar perquè l’independentisme activi la “caixa de solidaritat” perquè qualsevol persona hi pugui contribuir. “Que s’activin tots els mecanismes de suport a les persones afectades és important”, va defensar. En canvi, la portaveu de JxCat, Elsa Artadi, va emplaçar el Govern a avalar “sense fissures” les fiances milionàries per evitar l’embargament dels béns de les persones afectades. En la mateixa línia, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va pressionar el Govern perquè “cobreixi fins a l’últim cèntim” dels dipòsits demandats, ja que van alertar que el contrari “debilitaria” el moviment independentista i alimentaria la “repressió econòmica”.

Al contrari, des del PSC van avisar el Govern català que si avala les fiances podria ser acusat de malversació, una cosa que també van alertar des de les files de Ciutadans. Segons la seua opinió, el més convenient seria esperar que l’organisme administratiu acabi la seua investigació abans d’actuar.

D’altra banda, el PDeCat va obrir un compte bancari per recaptar fons davant de l’execució immediata de més d’un milió d’euros per part del Tribunal de Comptes als polítics encausats per la consulta sobiranista del 9-N del 2014.

A més, la consellera Vilagrà va acusar el PP de ser “còmplices de la repressió” i va afirmar que l’últim pas ha estat el bloqueig de la renovació del Tribunal de Comptes. Els ho va dir després que el president Pere Aragonès finalitzés ahir la ronda de contactes amb els grups parlamentaris després de la seua investidura amb el líder del PP, Alejandro Fernández.

ERC condiciona el suport als Pressupostos ERC va condicionar ahir la negociació dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) de l’any vinent al contingut dels comptes, però també va avisar que serà imprescindible que la via del diàleg per resoldre el conflicte català continuï “oberta”. El Govern espanyol té intenció d’aprovar el sostre de despesa dels PGE aquest mes.

La CUP critica l’acostament a l’Estat La presidenta de la CUP-NCG, Dolors Sabater, va acusar el president de la Generalitat, Pere Aragonès, de “voler tornar a l’ocell a la mà” en les negociacions amb l’Estat espanyol. La diputada del grup anticapitalista va defensar que el que hauria de fer el Govern és “deixar clar que la línia repressiva ha d’acabar” i que això passa per l’autodeterminació i l’amnistia”.

Un policia admet que va dissenyar l’acció de l’1-O Un dels comandaments de la Policia Nacional que va participar en l’actuació a l’institut Pau Claris, a Barcelona, l’1 d’octubre de l’any 2017, va reconèixer ahir que tenia la responsabilitat de dissenyar l’actuació policial i controlar que es dugués a terme “correctament”. Ho va dir quan declarava com a imputat davant del jutge de l’Audiència Nacional per l’actuació policial a l’esmentat institut el dia 1 d’octubre.

A judici avui els escortes de Puigdemont

El judici als dos mossos d’esquadra que acompanyaven Carles Puigdemont quan va ser detingut a Alemanya començarà avui a l’Audiència Nacional. Fiscalia demana tres anys de presó per a cada un.

Forcadell rebutja tornar ara a la via unilateral L’expresidenta de Parlament Carme Forcadell va manifestar ahir que no creu que l’independentisme hagi d’optar ara per la via unilateral al considerar que les circumstàncies actuals no han canviat en relació amb el 2017, i va apostar per explorar la via del diàleg amb l’Estat durant els dos propers anys.

“Ara estem en aquesta via. L’any 2017, es va aprovar unilateralitat i no va anar bé.Va crear frustració, dolor i no crec que ara les circumstàncies siguin gaire diferents”, va asseverar en una entrevista a RAC1. Segons Forcadell, la posició del Govern central “pot canviar”, ja que ara en forma part Podem, un partit que “sempre ha estat a favor d’un referèndum d’autodeterminació i ha defensat l’amnistia”. .