La Generalitat crea un fons de 10 milions per cobrir les fiances del Tribunal de Comptes

La Generalitat va aprovar ahir, mitjançant un decret llei, la creació d’un fons de 10 milions d’euros per ajudar els 34 exalts càrrecs del Govern a qui el Tribunal de Comptes reclama fiances per valor de 5,4 milions per haver promocionat el procés a l’estranger.

A aquest denominat Fons Complementari de Riscos, es podrà acollir qualsevol funcionari a qui es demanin responsabilitats legals per activitats relacionades amb l’acompliment del seu càrrec, sempre que compleixin certs requisits. Els interessats només podran sol·licitar l’ajuda si no hi ha sentència ferma condemnatòria i, en cas d’haver-n’hi, hauran de tornar els diners, va explicar el conseller d’Economia, Jaume Giró, que es va mostrar confiat que el mecanisme no implica cometre cap delicte de malversació.

En aquest sentit va sostenir que el que fa el Govern és, basant-se en el principi d’indemnitat, “vetllar per protegir el dret a la presumpció d’innocència de qualsevol funcionari públic”, actuant com una assegurança privada.

Segons va explicar, a través d’aquest fons, que gestionarà de moment l’Institut Català de Finances, la Generalitat actuarà com a contraaval de l’aval que presentarà una entitat financera, que no s’ha revelat. Amb tot, aquest pla podria veure’s frustrat i és que, segons va avançar la Ser, fonts del Tribunal de Comptes van assegurar que les fiances no poden ser cobertes pel Govern al ser precisament la institució perjudicada i van advertir que la Generalitat podria estar incorrent en un delicte de prevaricació o de frau de llei.

El fons està destinat a protegir tots els servidors públics en l’acompliment del seu càrrec

Per la seua part, el president del Govern central, Pedro Sánchez, va assegurar que recorreran el fons si després d’analitzar-ho veuen que no s’ajusta a la legalitat. La mesura va ser avalada pels partits independentistes i criticada per Vox, Cs i PP, que ja va anunciar recurs. Mentrestant, la caixa de solidaritat ha començat a demanar donacions.

El líder d’ERC, Oriol Junqueras, va afirmar ahir que en el seu retrobament d’avui amb l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont a Waterloo “no cal cap reconciliació”, ja que ell “sempre” ha mostrat “voluntat” d’entesa.

Així es va pronunciar a l’arribar a la seu del Parlament Europeu a Estrasburg, on va fer una visita al costat de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els exconsellers Raül Romeva, Dolors Bassa, acabats d’indultar, i la lleidatana Meritxell Serret. Allà el líder d’ERC i Romeva, que van ser els únics que van poder accedir a les instal·lacions a causa de les restriccions de la Covid-19, van mantenir una reunió amb els parlamentaris del grup Verds/ALE, al qual pertanyen els diputats d’Esquerra, a qui van exposar “el conflicte polític entre Catalunya i Espanya i la repressió que s’exerceix contra l’independentisme”.

Junqueras també va afirmar que no dona per “perdut” l’escó que va aconseguir en els comicis del 2019 a l’Eurocambra i va recordar que està pendent del pronunciament dels tribunals de la UE.

D’altra banda, l’exconseller Toni Comín va assenyalar que la reunió que mantindran avui Puigdemont i Junqueras “no arreglarà res” en el camp polític. Per a ell aquest retrobament, després de gairebé quatre anys sense veure’s, ha de centrar-se’n més en el nivell personal i a partir d’allà ja s’obrirà més en profunditat el debat polític. I és que, segons Comín, “en una hora no es poden aclarir tots els dubtes estratègics” que l’independentisme té sobre la taula.

Dos mossos neguen que fessin d’escortes a Puigdemont Els dos mossos d’esquadra que viatjaven al costat de Carles Puigdemont quan va ser detingut a Alemanya el març del 2018, acusats d’un delicte d’encobriment pel qual s’enfronten a tres anys de presó, van defensar ahir en la primera sessió del judici contra ells celebrat a l’Audiència Nacional que estaven convençuts que la seua actuació era legal perquè la seua missió era traslladar el líder de Junts d’Estocolm a Brussel·les perquè s’entregués a la Fiscalia belga, i ho van fer com a simples acompanyants, no com escortes.

Abans de partir cap a la capital sueca, van explicar, van recalar a l’habitatge a Waterloo de Puigdemont i van ajudar a “muntar mobles”..

Madí diu al jutge que no va donar credibilitat a la trama russa de l’1-O L’empresari i exdirigent de Convergència Democràtica de Catalunya David Madí va assegurar ahir davant del jutge del cas Voloh que no va donar gaire credibilitat a la possibilitat que Rússia ajudés Catalunya en el procés d’independència.

En una conversa telefònica interceptada entre ell i el president de Catmón, Víctor Terradellas, aquest li esmentava la possibilitat de tenir el suport del govern rus, però Madí va explicar que no hi va veure cap base sòlida. L’empresari, investigat en aquesta causa de presumpta desviació de fons a l’independentisme, també va negar conèixer com es finançava el procés i que es volguessin comprar criptomonedes per fer-ho.