Junqueras i Puigdemont es retroben a Waterloo gairebé quatre anys després

Els líders de JxCat i ERC, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, respectivament, es van reunir ahir a la residència de l’expresident a Waterloo, en la primera reunió entre un i altre des de la declaració d’independència del 2017, quan el primer se’n va anar a Bèlgica i el segon va ingressar a la presó.

Després de gairebé quatre anys sense veure’s, la reunió va tenir un “caràcter personal” i ambdós es van fer “una, dos i tres abraçades”, segons va explicar a la premsa Junqueras al final de la trobada, que va descriure com “molt especial, molt emotiva i agradable”. Però no van parlar de les discrepàncies polítiques entre JxCat i ERC sobre l’estratègia que ha de seguir l’independentisme, per exemple, davant la futura taula de diàleg entre la Generalitat i la Moncloa.

“Sempre estem a favor de retrobar-nos i de parlar amb tothom i serà un plaer seguir fent-ho”, va concretar Junqueras, que va ser l’únic dels dos líders catalans que va comparèixer davant dels mitjans..

Puigdemont no va rebre a la porta Junqueras, quan va arribar juntament amb els exconsellers d’ERC Raül Romeva, Dolors Bassa i Meritxell Serret, més l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, que van fer els últims metres a peu abans d’entrar a l’habitatge. No obstant, minuts després sí que hi va haver una fotografia conjunta també amb l’exconseller Toni Comín –militant d’ERC durant el Govern del referèndum de l’1 d’octubre i ara a les files de JxCat– i el raper Valtònyc.

Junqueras, no obstant, va voler treure ferro a aquest fet: “No necessito interpretar res. Em sembla molt bé que tothom obri, no obri, tanqui, surti, entri, vagi, vingui, i en tot cas, per a mi és un plaer retrobar-me amb els companys.” A més, el líder d’ERC va assegurar que no té “per costum retreure res a ningú i en sentit contrari, tampoc”. En canvi sí que existeix “un compromís explícit de compartir aquest esforç en la lluita contra la repressió que tots patim”, va comentar Junqueras.

Sobre les fiances exigides pel Tribunal de Comptes a funcionaris, exalts càrrecs del Govern van carregar contra la “repressió econòmica”.

A més, Sánchez va advertir que el que és “urgent” i “important” ara mateix per a la ciutadania és la seua salut, la vacuna i superar la corba de contagis, que precisament està experimentant un important increment a Catalunya, especialment entre la població jove. Sánchez va defensar que la posició del Govern espanyol sobre el conflicte català “és clara”, i passa per l’agenda del retrobament, per superar ja el desafiament independentista del 2017, amb mesures com, per exemple, els indults.

Des del PSC, Salvador Illa va criticar que Aragonès es vulgui reunir “només amb els que estan d’acord” amb ell, i va alertar contra donar “lliçons de democràcia”.

Sánchez demana al Govern català que se centri en la Covid i no “viure en el 2017”

El president del Govern central, Pedro Sánchez, va avisar ahir el Govern català i els líders independentistes que Catalunya i Espanya no es mereixen “continuar ancorats en el 2017” i els va instar a mirar “endavant” i avançar en el “retrobament” per superar l’“esquinç” que es va produir, i sobretot, a centrar-se a lluitar contra la pandèmia del Covid-19, que és el que “urgeix” a la ciutadania.

Així ho va assegurar en la roda de premsa que va oferir a Riga al costat del primer ministre de Letònia, Arturs Krisjanis Karins, al ser preguntat per la trobada a Bèlgica entre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras i les declaracions d’aquest, denunciant “repressió” a Espanya..

Aragonès fa una crida a la mobilització per fer l’amnistia inevitable El president, Pere Aragonès, va fer una crida ahir a construir en les properes setmanes una “gran aliança” per l’amnistia i un referèndum d’autodeterminació per afrontar la taula de diàleg amb el Govern de Pedro Sánchez.

Va defensar la mobilització per fer l’amnistia inevitable, va dir. En la seua compareixença en el ple del Parlament sobre la desjudicialització del conflicte català, va dir que vol reunir l’Acord Nacional per l’Amnistia i l’Autodeterminació abans de la reactivació de la taula de diàleg amb el Govern espanyol la tercera setmana de setembre, i el primer pas serà convocar “amb la màxima celeritat” els grups que van donar suport a la seua investidura –ERC, Junts i la CUP–, per després ampliar-lo a més partits, entitats i institucions.