PSC, Cs i PP porten el fons del Govern de 10 milions al Consell de Garanties Estatutàries

Els grups del PSC-Units, el de Ciutadans i el del PP han demanat al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) que estudiï si el fons creat pel Govern per ajudar els encausats pel Tribunal de Comptes, pendent de validació del Parlament, s’ajusta a l’Estatut i la Constitució. Els dictàmens del CGE, màxim intèrpret de l’Estatut, no són vinculants, però tot i així fonts socialistes consideren que el seu aval és important a nivell polític.

Segons va assenyalar el líder del PSC, Salvador Illa en una entrevista a Catalunya Ràdio, l’objectiu és aclarir “els dubtes jurídics” que planteja el decret i, si el Consell de Garanties Estatutàries dictamina que el fons és legal, el seu partit no tindrà inconvenient a votar-hi a favor al Parlament. “És raonable que tinguem dubtes i que les vulguem aclarir pel bé de tots. El moment d’aquesta mesura introdueix dubtes”, va explicar.

D’altra banda, l’expresident Artur Mas va anunciar que ha presentat un recurs contra la fiança de gairebé 3 milions d’euros que li reclama el Tribunal de Comptes en concepte de responsabilitat comptable pel presumpte ús irregular de fons de la Generalitat per promocionar el procés a l’exterior.

L’expresident ha demanat la nul·litat de la seua caució argumentant que ha patit una “indefensió” per la “irregular tramitació” d’aquesta liquidació provisional, en la qual se’l vincula a algunes actuacions de quan ja no exercia.

Per la seua part, Oriol Junqueras, Raül Romeva i la resta d’encausats d’ERC van presentar un recurs en el qual demanen la nul·litat de la causa del Tribunal de Comptes. Els republicans subratllen “irregularitats” del procediment i plantegen la “inconstitucionalitat” de les fiances que se’ls exigeixen per “falta de control judicial”. Segons la formació, això fa que no es puguin defensar en un procediment contradictori abans que es resolgui sobre la seua presumpta culpabilitat.

“A la pràctica, la pena és imposada abans del judici”, asseguren, i recorden que els encausats han de dipositar més de 5,4 milions d’euros abans del 21 de juliol o bé se’ls embargaran els béns.

Apostes diferents sobre el futur del diàleg

Els dos partits que formen el Govern, ERC i Junts, van mostrar ahir les seues diferències respecte a la taula de diàleg que se celebrarà el setembre entre el Govern i l’Estat.

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, va afirmar que “costa confiar” en el president del Govern central, Pedro Sánchez, perquè és algú que, segons el seu parer, “sistemàticament ha canviat” d’opinió “en funció del que li ha interessat”. Per aquesta raó, va afirmar, manté l’escepticisme respecte a la trobada entre els dos governs.

Respecte a la negativa del president de l’Executiu central, Pedro Sánchez, a posar sobre l’esmentada taula la possibilitat de parlar sobre un referèndum pactat, la juntaire va assegurar que “a falta d’un nou referèndum civilitzat, pactat i vinculant en un Estat madur”, a Catalunya regirà el resultat de l’1-O a favor de la independència. “El referèndum l’hem fet. El vam fer l’1-O i va tenir el resultat que va tenir”, va asseverar en una entrevista a la Ser Catalunya.En aquest mateix sentit es va pronunciar també el secretari general de Junts, Jordi Sànchez. “Per al meu partit el nou referèndum o és acordat i vinculant o ja tenim el mandat de l’1-O”, va advertir.

Així mateix, va assenyalar que resoldre el conflicte català “és una qüestió de voluntat política” i va apuntar que la mateixa majoria que va permetre que Pedro Sánchez fos president del Govern espanyol podria fer possible l’amnistia. “Espanya podria acceptar la immunitat europea dels eurodiputats com Carles Puigdemont. No caldria ni reformar el delicte de sedició”, va asseverar.

Per la seua part, l’exconseller Raül Romeva, va afirmar que veu “urgent” que es reuneixi la taula de diàleg entre els governs central i català per abordar “el conflicte polític” i va dir que no és partidari de pensar en un “pla b” fins a saber el que proposa la part estatal. Per a ell el més important és que la reunió es porti a terme i que el Govern hi pugui arribar amb “els consensos més grans possibles” entorn de les propostes que plantejarà a l’Estat. I és que, segons va assegurar Romeva, arribar a la taula de diàleg pensant en una alternativa és considerar-la ja fracassada sense donar una oportunitat als consensos que puguin sortir de la negociació.

L’Advocacia de l’Estat seria contrària a anul·lar els indults

L’Advocacia de l’Estat va presentar dimarts davant del Tribunal Suprem les seues al·legacions a les mesures cautelars sol·licitades en els recursos presentats contra els indults concedits als condemnats pel procés.

Encara que se’n desconeix el sentit, el previsible és que els Serveis Jurídics de l’Estat s’hagin pronunciat de forma contrària a les cautelars que comportarien la tornada a presó dels líders de l’1-O. Aquesta mesura va ser sol·licitada tant en els recursos presentats per la presidenta de Ciutadans, Inés Arrimadas, i uns altres dos exdiputats, com en els que va presentar el partit ultra Vox.