La CUP demana trencar els convenis amb aquells hospitals que no practiquin avortaments

La CUP ha demanat al Govern que "trenqui tots els convenis, concerts i contractes públics" amb els hospitals catalans no favorables amb practicar la irrupció de l'embaràs, ja que els seus professionals s'adhereixen a l'objecció de consciència.

"Això no es pot consentir, no podem posar-nos de perfil davant d'aquests lobbies eclesiàstics", ha exigit la diputada anticapitalista Laia Estrada en roda de premsa. La CUP portarà el debat del dret a l'avortament al proper ple del Parlament en forma de moció i reclamarà "voluntat política" a l'executiu perquè garanteixi la interrupció voluntària gratuïta de l'embaràs a tot el territori català, que ja compta amb els professionals i les infraestructures necessàries.

A l'últim ple, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ja va reconèixer que aquest dret no estava garantit "amb equitat territorial". Argimon va afirmar que un dels motius principals és que el 42% dels professionals es declara objector de consciència. Per exemple, a l'Hospital Arnau de Vilanova, a Lleida, tots són objectors.

Tanmateix, per la CUP, aquells centres concertats on el patronat està compost per formacions religioses "estan obligant a les seves professionals" a ser objectores de consciència, convertint-se així en una "objecció institucional". Per això, Estrada ha declarat que "no pot ser que el departament sigui còmplice que amb diners públics s'imposin ideologies religioses".

La moció presentada per la CUP, que encara està pendent de possibles esmenes de la resta de grups, també vol instar el Govern a desplegar el reglament de la Llei 9\/2017 d'universalització de la sanitat a Catalunya per incloure-hi "l'accés a l'atenció de salut sexual i reproductiva de totes les dones i persones embarassades", inclosa la possibilitat d'avortament. Estrada també ha lamentat que el departament de Salut garanteixi "únicament" la interrupció de l'embaràs a través del mètode farmacològic, possible fins a les nou setmanes de gestació, i no el quirúrgic -fins a les 14 setmanes-, el qual decideix "delegar a la sanitat privada".