Enterrada a Hamburg la supervivent d'Auschwitz i activista antifeixista Esther Bejarano

L’activista i supervivent de l’Holocaust alemanya Esther Bejarano ha estat enterrada avui en un acte amb familiars, amics i polítics alemanys a la ciutat d’Hamburg. Bejarano, que porta un cognom d’origen sefardita pel seu marit, va morir el passat 10 de juliol a Hamburg als 96 anys d’edat després d’una breu i greu malaltia.

El funeral s’ha celebrat a la capella del cementiri jueu d’Ohlsdorf amb escassos assistents, entre ells la presidenta del Parlament d’Hamburg, Carola Veit; l’alcalde de la ciutat, Peter Tschentscher, i la secretària d’Estat de Berlín, Sawsan Chebli. Centenars de persones més van seguir la cerimònia des de fora del recinte a través d’una transmissió.

Una enorme foto va recordar a aquesta valenta dona que va lluitar contra l’extremisme de dreta i el racisme. A la capella es podia veure el taüt envoltat d’espelmes enceses i nombroses corones de flors. "Amb el seu excepcional compromís, Esther Bejarano va donar durant dècades importants impulsos a la democràcia, la cultura de la memòria i la igualtat de drets a Alemanya", ha destacat Tschentscher durant la cerimònia. "Honrarem el seu record i treballarem per continuar difonent el seu missatge", ha afegit.

Veit ha subratllat: "Com a supervivent dels camps de concentració d’Auschwitz i Ravensbrueck, va brindar un important treball educatiu en escoles i universitats".

L’actor alemany Rolf Becker va recordar la seua amiga amb llàgrimes als ulls. "No retrocedir mai. Esther ens va donar l’exemple", ha recordat l’actor, de 86 anys.

SUPERVIVENT D’AUSCHWITZ

Bejarano va ser una de les últimes supervivents de l’orquestra de dones del camp d’extermini d’Auschwitz. Va emigrar a Israel després de la Segunda Guerra Mundial, però va tornar anys després a Alemanya i va dedicar la seua vida a la lluita contra el feixisme.

Fins a molt avançada edat va continuar realitzant presentacions en escoles juntament amb la banda de hip-hop Microphone Mafia. "Qui actua al costat d'una banda de rapers a l’edat de 94 anys?", es preguntava rient amb orgull en una entrevista fa dos anys, convertida en una figura simbòlica contra l’oblit de l’horror nazi.

Bejarano va nàixer el 1924 a Saarlouis, al sud-oest alemany, on va experimentar com a jueva el creixent antisemitisme ja durant la seua infància. Sent una adolescent va ser enviada primer a un camp de treballs forçats a Brandenburg, abans de ser deportada al camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau el 1943.

Allà va començar a tocar en l'orquestra femenina del camp. Malgrat que mai no havia tingut un acordió a la mà, va aconseguir dominar l'instrument i així va poder salvar la seua vida. "Em vaig dir a mi mateixa: 'He d'aconseguir-ho. Altrament, moriré'", relatava.

Bejarano va ser testimoni, entre altres horrors, de la selecció de víctimes que feia el metge Josef Mengele per als seus cruels experiments i de com s'enviava a la gent cada matí a les cambres de gas. Cada dia comptava amb ser la següent. "No hi havia dia en què un no tingués por. Va ser terrible", recordava.

Més tard va ser traslladada al camp de concentració de Ravensbrück (Brandenburg). Quan l’Exèrcit Roig es va aproximar, els nazis la van obligar a participar en una de les anomenades Marxes de la Mort, durant la qual finalment va aconseguir escapar. Només després del final de la guerra es va assabentar de la mort dels seus pares i de la seua germana.

El seu pare va creure fins al final que "els alemanys no permetrien que Hitler romangués en el poder per molt temps", i per això li resultava intolerable veure avui "que la gent no recobra el sentit comú i que no ha après res d’aquella època".

La supervivent considerava que una de les raons per a això és la falta d’informació sobre les atrocitats comeses pel nacionalsocialisme i estava convençuda que la majoria dels criminals nazis va poder continuar amb una vida normal després de la guerra.