El Govern no contempla la retirada de la creu del Valle de los Caídos malgrat la nova llei de Memòria Democràtica

Tot i l'aprovació de la nova llei de Memòria Democràtica, el Govern no preveu retirar la creu del Valle de los Caídos. El que sí que està a l’aire és el futur de l’abadia, ocupada actualment per monjos benedictins. L’Executiu ho negociarà amb l’Església, segons han explicat fonts governamentals.

Aquest dimarts el Consell de Ministres va aprovar i remetre al Congrés dels Diputats la tan anhelada llei de Memòria Democràtica. Aquesta nova llei declara l’extinció de la Fundació de la Santa Creu del Valle de los Caídos i deroga el reial decret de l’abadia de l’any 1957, per la qual cosa el Govern iniciarà un procés de negociació amb l’Església per definir el seu futur.

Tot això en el marc de convertir el Valle de los Caídos en un lloc de memòria de totes les víctimes de la Guerra Civil i la posterior dictadura franquista. El cos de José Antonio Primo de Rivera ja no ocuparà un lloc preponderant, per la qual cosa es proposa exhumar-lo i traslladar-lo a un altre lloc de l’abadia o fora del Valle si així ho decideixen els seus familiars.

Aquesta llei recull per primera vegada de forma explícita, en l'article 1.3, un repudi i condemna del cop militar del 18 de juliol de 1936 i la condemna de la dictadura i posa les víctimes en el centre de l’acció pública, segons subratllen les fonts de l’Executiu.

Per a això, avança cap a la nul·litat de totes les condemnes i sentències dels tribunals d’excepció franquistes i aprova la creació d’un cens de víctimes per comptar amb un número oficial i donar-los visibilitat.

La llei crea la figura d’un fiscal de sala de memòria democràtica, que serà nomenat pel fiscal general de l’Estat. El Govern compta que pràcticament tots els autors de delictes que es poguessin cometre durant la guerra civil i la dictadura han mort ja, però deixa en mans del fiscal la possibilitat d’elevar la investigació en cas que algun continuï viu i apreciï delicte.

A més, assenyala a l’Estat com el responsable de tot el procés de localització, recerca, exhumació i identificació de cadàvers que romanen en fosses comunes. La secretaria d’Estat de Memòria dedica un 60 per cent del seu pressupost a aquest comès, que compta ja amb un catàleg de 304 fosses per als anys 2020 i 2021 que s’ampliarà amb un milió més d’euros destinats als ajuntaments perquè contribueixin a aquesta tasca.

La llei posa a més el focus en el denominat deure de memòria i vol garantir que el període de la guerra civil i la dictadura s’estudia en els instituts. La manera de fer-ho encara és en estudi, però preveu una reordenació de l’assignatura d’Història per garantir que els alumnes coneguin aquesta etapa.

A més, avança respecte a la llei de memòria històrica de l’any 2007 en la concreció per a la retirada de símbols del franquisme mitjançant un catàleg, un procediment d’actuació i fins i tot l’aplicació de sancions en cas que els seus responsables es neguin que aniran des dels 200 als 150.000 euros en funció de la gravetat.

El futur de la Fundació Franco

Amb aquesta nova llei, la Fundación Franco té els dies comptats, ja que declara l’extinció de totes les fundacions que facin apologia del franquisme, exaltació del cop d’Estat del 36 o la dictadura i apologia dels seus dirigents, amb menyspreu a les víctimes i incitació a l’odi.

El procés dependrà del protectorat que forma part del Ministeri de Cultura, que serà l’encarregat d’iniciar el procediment per dilucidar si es compleix el requisit i, en aquest cas, declarar la liquidació de la fundació.