El Tribunal de Comptes exigeix cobrar demà la fiança de 5,4 milions pel procés

El Tribunal de Comptes va denegar ahir la pròrroga sol·licitada per alguns exalts càrrecs de la Generalitat per abonar de forma solidària la fiança de 5,4 milions d’euros que els reclama en concepte de responsabilitat comptable pel presumpte ús irregular de fons públics per promocionar el procés a l’estranger entre el 2011 i el 2017.

L’òrgan fiscalitzador considera que el termini de quinze dies hàbils que va establir el passat 30 de juny, que expira demà dia 21 de juliol a mitjanit, és “raonable i suficient per procedir a l’afiançament assenyalat”. Si els encausats no abonen la quantitat reclamada en el termini fixat, es procedirà a embargar-los béns.

Els serveis jurídics del Congrés rebutgen investigar la neutralitat política del fiscalitzador

Precisament, per evitar aquest últim punt el Govern va aprovar la creació d’un fons de 10 milions d’euros, que serà gestionat per ara per l’Institut Català de Finances (ICF), per protegir els treballadors de la Generalitat d’eventuals reclamacions patrimonials sense sentència. La intenció, segons defensa l’Executiu, és que l’administració catalana actuï com a contraaval que presenti una entitat financera, de la qual encara es desconeix el nom. De moment, segons va avançar El Periódico, 31 dels 34 encausats s’han acollit a aquest fons. Amb tot, el Tribunal de Comptes va insistir que haurà de ser la instructora de la causa la que decideixi si prospera o no l’estratègia de la Generalitat, ja que aquesta figura com a perjudicada a l’acta de liquidació provisional, encara que des del Govern no hi coincideixin.

Entre els encausats es troben l’expresident Artur Mas i qui va ser el seu conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, a qui es reclama 2,8 milions d’euros; l’expresident Carles Puigdemont i el líder d’ERC, Oriol Junqueras, als quals es reclama 1,9 milions, o l’exconseller Raül Romeva, a qui se’n demana 2,1.

Malgrat que se’ls reclama a cada un quantitats individuals, tots ells hauran de respondre al total de 5,4 milions de forma solidària.

D’altra banda, els serveis jurídics del Congrés es van posicionar en contra de l’admissió a tràmit de la iniciativa registrada recentment per Més País, Compromís i els partits independentistes per crear una comissió d’investigació relativa a la “neutralitat política” del Tribunal de Comptes.

D’altra banda, Pol Serena, militant de les joventuts d’ERC, per a qui la fiscalia demana 8 anys de presó per desordres i lesions a un mosso en una protesta contra la sentència de l’1-O, va negar que agredís els agents i els va acusar de mentir. Un altre jove, que acusaven dels mateixos delictes i per a qui demanaven la mateixa pena, va quedar absolt al no poder ser identificat per la policia.

La ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, va dir ahir que espera que els independentistes hagin “après la lliçó” i aparquin reivindicacions com la del referèndum, ja que el Govern espanyol “ha fet un gest molt important per a la convivència” amb els indults, “i ara ells han de fer un esforç per recompondre la convivència i la concòrdia dins de Catalunya”.

Així es va pronunciar en una entrevista a la Ser en la qual va afirmar que la Comissió Bilateral, que tindrà lloc el 2 d’agost, ha de servir perquè, després d’una dècada de “conflicte” que “ha arribat a les llars i ha trencat famílies”, hi hagi un retrobament que permeti abordar qüestions que havien quedat aparcades “pel procés, com l’educació, la sanitat i les infraestructures”. “El meu afany com a ministra serà recuperar aquests temes”, va asseverar.

Respecte a una eventual tornada de l’expresident Carles Puigdemont a Espanya, Rodríguez va apuntar que se li aplicaria “la Constitució i la llei”, i que, si torna, ell o qualsevol dels altres líders independentistes a l’estranger, haurien “de ser jutjats”. “Tinc confiança que ells també estan en un nou temps”, va afegir.

En resposta, Puigdemont va retreure les paraules de la ministra (vegeu el desglossament) i des d’ERC van confiar que, utilitzant la mateixa frase que Rodríguez, “el Govern hagi après la lliçó, perquè la repressió no serveix per solucionar el conflicte”.

Puigdemont no veu els indults un gest, sinó una exigència europea El líder de Junts, Carles Puigdemont, va defensar ahir que el Govern central té “un problema d’interpretació de la realitat” quan qualifica els indults de “gest cap a la convivència” i va reivindicar que si aquests es van concedir va ser perquè ho va exigir “el Consell d’Europa”.

En un acte a la Catalunya Nord, on va firmar un conveni de col·laboració amb Unitat Catalana, l’expresident també va demanar a l’Executiu “canviar de cançó” després de dir la ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, que l’independentisme “hauria d’haver après la lliçó”. Així mateix va carregar contra el Tribunal de Comptes al voler la “mort civil” dels líders del procés.

ERC negociarà els PGE si es concreten els actuals La portaveu d’ERC, la lleidatana Marta Vilalta, va advertir ahir el Govern central sobre els Pressupostos de l’Estat del 2022 que, perquè el seu partit “hi pugui treballar” i negociar-ne l’aprovació, “s’han d’haver complert els compromisos d’inversió adquirits amb els del 2021”, com seria que Catalunya hagués rebut 2.339 milions en inversions.

El 61% dels catalans dona suport als indults La concessió dels indults als presos de l’1-O per part del Govern de Pedro Sánchez compta amb l’aval del 61% dels catalans, segons una enquesta realitzada pel Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (Gesop) per a El Periódico. A Euskadi aquest percentatge puja fins al 72,2 per cent. D’altra banda, pel que fa al conjunt d’Espanya, un 59,6% dels ciutadans està en desacord amb la mesura de gràcia.