El Govern no aconsegueix que cap banc avali les fiances exigides pel Tribunal de Comptes

El termini perquè els 34 exalts càrrecs dels governs d’Artur Mas i Carles Puigdemont dipositin la fiança de 5,4 milions d’euros que els exigeix el Tribunal de Comptes per promocionar el procés a l’exterior acaba aquesta mitjanit sense que la Generalitat hagi pogut trobar cap entitat financera que hagi acceptat avalar el fons de 10 milions que es va impulsar per cobrir aquesta elevada despesa.

Així ho va anunciar ahir el conseller d’Economia, Jaume Giró, que també va afirmar que finalment no recorrerà que ho faci l’Institut Català de Finances (ICF), tal com estava previst, per no posar “en perill” cap treballador públic.

Així doncs, segons va criticar Giró, la negativa a prorrogar el termini de pagament, un procediment habitual, farà impossible que, de moment, els encausats puguin beneficiar-se del fons de risc. Fins a la data 31 dels 34 s’havien acollit a aquesta mesura.

Amb tot, i després d’apuntar que desconeix si el Banc d’Espanya ha intervingut en les negociacions perquè les entitats rebutgin avalar, Giró va confiar que els nous contactes que mantenen permetin incorporar una entitat en l’esmentada operació com més aviat millor.

.

La majoria dels encausats han optat per fer front a la fiança amb béns i propietats

Brussel·les creu que el conflicte és un assumpte intern i no un problema d’estat de dret

En aquest sentit es va pronunciar també el president Aragonès, que va dir esperar que el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) sobre el fons, que van demanar PSC, comuns, Cs i PP, sigui favorable i això ajudi a “desbloquejar” els dubtes de les entitats financeres respecte al fons del Govern. Així mateix, va insistir que sospesen altres vies per evitar embargaments.

En aquest sentit, el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, va apuntar que el Govern podrà disposar d’un aval per part d’una banc estranger “en unes setmanes”. En una carta dirigida a la militància, en la qual va assegurar que “la pressió mediàtica i dels organismes de l’Estat ha fet que les entitats financeres del país no accedissin de moment a concedir l’aval, malgrat disposar de la garantia financera de la Generalitat”, va demanar que fessin aportacions econòmiques per evitar que als encausats, entre els quals es troben Carles Puigdemont, Artur Mas, Oriol Junqueras o Andreu Mas-Colell, siguin embargats.

Davant d’aquesta situació, la majoria dels 34 exalts càrrecs del Govern implicats han optat per dipositar béns i propietats personals per cobrir el màxim de la suma exigida en el termini fixat, a la qual cosa se sumarien els diners recaptats per la Caixa de Solidaritat, que fins fa uns dies havia aconseguit acumular una mica més d’un milió d’euros.

Mentrestant, els advocats dels encausats es plantegen presentar al·legacions davant del Tribunal de Comptes, la qual cosa podria permetre’ls guanyar uns dies per dipositar les fiances.

L’eurocomissari de Justícia, Didier Reynders, va assegurar ahir que Brussel·les està “seguint” de prop la causa del Tribunal de Comptes per l’acció exterior del Govern per l’1-O i va afirmar que estan esperant a veure quina és “la decisió final”. Així es va pronunciar al ser preguntat pel conflicte català en el marc de l’informe anual de la Comissió Europea sobre l’estat de dret a Espanya, que es va publicar ahir i en el qual no es fa cap referència al conflicte polític entre Catalunya i Espanya. I és que la CE insisteix que aquest és un assumpte intern espanyol que té resposta dins de l’ordre constitucional i no un problema d’estat de dret.

D’altra banda, Brussel·les també va assenyalar que veu amb “satisfacció” que el conflicte s’estigui intentant “canalitzar”, fent una referència als indults concedits pel Govern central als presos pel procés. En aquest sentit l’Executiu europeu va remarcar que aquest any han rebut “proporcionalment” menys queixes de la societat civil sobre el cas català.

Durant la preparació de l’informe, la CE recull les opinions d’organitzacions i institucions sobre la situació d’estat de dret en cada estat de la Unió Europea.

El 2020 Brussel·les va ignorar les denúncies del Govern i de set entitats civils sobre vulneracions de drets relacionades amb el conflicte amb Catalunya i els presos.

Aquest 2021 la Comissió Europea ha rebut més “contribucions” de la societat civil sobre la situació a Espanya, però “proporcionalment menys” sobre l’assumpte català.

Aragonès respon que és l’Estat el que ha d’aprendre la lliçó El president de la Generalitat, Pere Aragonès, es va reafirmar ahir en la demanda de posar el referèndum sobre la taula de negociació amb el Govern central i va avisar l’Estat que és ell “el que ha d’aprendre la lliçó”.

Així va respondre a les declaracions que va fer dilluns passat la ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, que va assegurar que l’independentisme “hauria d’haver après la lliçó” dels últims anys, oblidar-se d’exigir un referèndum i centrar-se en qüestions del “dia a dia”. Per la seua part, la portaveu de l’Executiu, Patricia Plaja, va assegurar que “ni la Generalitat ni els catalans necessiten un govern espanyol que els alliçoni”.

El finançament de Catalunya no es debatrà a la Comissió Bilateral

La ministra de Política Territorial i portaveu del Govern central, Isabel Rodríguez, ha exclòs el finançament autonòmic de l’agenda que l’Executiu portarà a la Comissió Bilateral amb la Generalitat i l’ha emmarcat dins de l’espai on segons el seu parer s’ha de tractar, que és la Conferència de Política Fiscal i Financera.

La ministra va explicar ahir que els tres grans temes que s’abordaran en la reunió que es farà el proper 2 d’agost a Madrid seran les beques, les infraestructures i el terreny de l’audiovisual, amb un projecte que té a veure amb l’“ús de la llengua”. Segons ella, això és una cosa que ja ha tractat amb la consellera de Presidència, Laura Vilagrà.