NORUEGA ATEMPTAT ULTRA
Noruega recorda els deu anys de la massacre d'Utoya
Van morir, també a Oslo, 77 persones || “L'odi no pot quedar sense resposta”, va declarar la primera ministra noruega
La primera ministra, Erna Solberg, el príncep Haakon i la princesa Mette-Marit, en l’homenatge.
Noruega va commemorar ahir el desè aniversari de l’atac terrorista d’Utoya, que va deixar 77 morts, amb diverses cerimònies en què van participar autoritats del país.
El programa de commemoració del desè aniversari, recollit per la cadena NRK, comprèn una cerimònia al districte governamental d’Oslo, misses a la catedral d’Oslo i l’església de Hole i una recepció a l’ajuntament de la capital, entre altres actes.
Breivik va ser condemnat a un màxim de 21 anys de presó, amb una pena mínima de deu anys
El príncep Haakon de Noruega va assenyalar que és “responsabilitat” de tots “treballar contra les forces extremistes de dreta, cada dia”, mentre que va lamentar que “molts senten que han hagut de lluitar sols” contra aquestes forces. Així, va expressar que espera que el desè aniversari dels atacs ajudi la ciutadania “a trobar les paraules correctes, l’idioma correcte” per poder “tirar endavant”.
Per la seua part, la primera ministra de Noruega, Erna Solberg, va assenyalar que “dol” recordar aquell “fosc dia” del juliol del 2011. “L’odi no pot quedar sense resposta”, va demanar, i va subratllar que els atemptats van representar “un atac” a la democràcia. Solberg va llegir el nom de les 77 víctimes dels atemptats.
L’autor dels atacs va ser Anders Behring Breivik, d’ideologia ultradretana. Primer va fer detonar un cotxe bomba al districte governamental d’Oslo, que va causar la mort de vuit persones.
Després va conduir fins a l’illa d’Utoya, on va fingir ser un agent de Policia i va començar a disparar als participants del campament estival anual per a les joventuts del Partit Laborista. Allà va matar 69 persones, sobretot adolescents i adults joves.
Breivik va citar com a motius dels seus actes l’extremisme d’ultradreta i la islamofòbia. Va ser condemnat a un màxim de 21 anys de presó, amb una pena mínima de deu anys.
