El TSJC cita com a investigat Torrent per desobeir el Constitucional

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha citat a declarar com investigats per a setembre al conseller d’Empresa, Roger Torrent, i els tres membres de JxCat i ERC de la Mesa que va presidir en el Parlament, per un delicte de desobediència al Tribunal Constitucional.

En una interlocutòria, la magistrada del TSJC Maria Eugènia Alegret cita a declarar el proper 15 de setembre a Torrent i als també investigats Josep Costa i Eusebi Campdepadrós, de JxCat, i a Adriana Delgado, d’ERC, contra qui la Fiscalia es va querellar per desobeir al Constitucional en tramitar resolucions a favor d’exercir el dret a l’autodeterminació i per reprovar la monarquia.

A més de citar els investigats, la jutgessa acorda en la seua interlocutòria fixar una fiança de 10.000 euros a Vox perquè el partit pugui exercir l’acusació popular en la causa.

La investigació deriva de la querella que la Fiscalia va presentar el març passat contra Torrent i els membres independentistes de la Taula, per tramitar resolucions sobre l’autodeterminació i la monarquia malgrat que el Constitucional els havia advertit del seu deure d’impedir qualsevol iniciativa que suposés desenvolupar la declaració de ruptura del 9 de novembre de 2015.

Segons la Fiscalia, Torrent i la resta de diputats de la Taula de JxCat i ERC van donar llum verda a la tramitació de les resolucions en qüestió, malgrat haver estat advertits de la seua il·legalitat per part del secretari general de la cambra i ser conscients que el Constitucional ho havia prohibit.

En concret, segons la Fiscalia, el 10 i el 16 d’octubre de 2019 el Constitucional va comunicar personalment a Torrent i als membres de la Taula sengles providències en què els notificava personalment el "seu deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària" que suposés "ignorar o eludir" la suspensió de la resolució de ruptura del 9 N.

Malgrat això, manté la querella, Torrent, el llavors vicepresident primer de la Taula, Josep Costa, i el secretari primer, Eusebi Campdepadrós, van tramitar una resolució presentada el 22 d’octubre de 2019 pels grups de JxCat, ERC i CUP que el Parlament reiterava, "tantes vegades com ho vulguin els diputats (...), la defensa del dret a l’autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per decidir el seu futur polític".

Aquesta mateixa resolució també incloïa un punt en el qual el Parlament manifestava que "reitera i reiterarà tantes vegades com ho vulguin els diputats la reprovació de la monarquia".

La Fiscalia sosté que els querellats van desestimar el 29 d’octubre de 2019 les peticions de reconsideració plantejades per l’oposició i van tramitar la resolució amb aquests dos punts, que es van votar i van aprovar en el ple del Parlament del 26 de novembre, amb una esmena posterior en què "es rebutjava expressament" la suspensió acordada pel Constitucional.

El ministeri públic també veu desobediència en la tramitació d’una altra resolució d’octubre de 2019, per part de la secretària quarta de la Mesa Adriana Delgado, que la CUP va presentar perquè el Parlament expressés la seua voluntat d’"exercir de forma concreta el dret de l’autodeterminació i de respectar la voluntat del poble català".

La resolució va ser finalment sotmesa a votació i aprovada pel ple, encara que l’11 de febrer de 2020 el Constitucional va estimar un incident d’execució promogut pel Govern, la va anul·lar i va deduir testimoni contra Torrent, Costa, Campdepadrós i Prim, el que va donar peu a què la Fiscalia es querellés contra ells.