El TSJC imputa Roger Torrent per desobeir el Constitucional

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha citat a declarar com a investigat el pròxim 15 de setembre l’expresident del Parlament i conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, així com tres membres més de la mesa de la cambra catalana l’anterior legislatura, el llavors vicepresident primer, Josep Costa; el secretari primer, Eusebi Campdepadrós; i la secretària quarta, Adriana Delgado. A tots se’ls acusa d’un presumpte delicte de desobediència al Tribunal Constitucional.

La investigació deriva de la querella que la Fiscalia va presentar el març passat contra Torrent i els membres independentistes de la mesa, per tramitar resolucions sobre l’autodeterminació i la monarquia malgrat que el Constitucional els havia advertit del seu deure d’impedir qualsevol iniciativa que suposés desenvolupar la declaració de ruptura del 9 de novembre del 2015.

Torrent denuncia la “judicialització de la política i la persecució dels debats parlamentaris”

Segons la Fiscalia, Torrent i la resta de diputats de la mesa de JxCat i ERC van donar llum verda a la tramitació de les resolucions en qüestió, malgrat haver estat advertits de la seua il·legalitat per part del secretari general de la cambra i ser conscients que el Constitucional ho havia prohibit. La magistrada instructora també dona cinc dies a Vox per aportar una fiança de 10.000 euros per continuar com a acusació popular. La resolució es pot recórrer, però no suspèn el procediment.

Després de conèixer-se la notícia, Torrent va denunciar la “judicialització de la política i la persecució dels debats” al Parlament. Va defensar que va fer el que “li corresponia: defensar la llibertat d’expressió i el dret a iniciativa parlamentària”. Així mateix, va assegurar que és “fins i tot tranquil·litzador” poder anar a declarar al TSJC “per defensar la democràcia”.

En un sentit similar es va expressar el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que va criticar la “judicialització del debat parlamentari”, i per la seua banda la portaveu de Junts, Elsa Artadi, va denunciar que aquest cas és “una evidència més que la repressió no s’atura”.

En cas que la causa contra Roger Torrent prosperi i culmini amb una sentència ferma, la seua carrera política podria veure’s compromesa, ja que el delicte de desobediència comporta una pena d’inhabilitació per exercir càrrecs públics. El TSJC té causes obertes també contra la titular de Cultura, Natàlia Garriga, i la presidenta del Parlament, Laura Borràs.

ERC i Junts xoquen per la utilitat i els terminis de la taula de diàleg Els dos socis del Govern, ERC i JxCat, van tornar ahir a mostrar discrepàncies al voltant de la utilitat i els terminis de la taula de diàleg entre Catalunya i l’Estat.

La vicepresidenta de JxCat, Elsa Artadi, va denunciar que el “camí” que està prenent el Govern central “no va en la direcció de voler resoldre el conflicte polític”, per la qual cosa, va afegir, “potser no caldrà esperar dos anys [el temps que van pactar ERC i la CUP per donar marge al diàleg] per veure si dona fruits”. En aquest mateix sentit es va pronunciar el vicepresident de Junts, Jordi Turull, que tot i que creu que fracassarà, esperarà “a finals d’any” per comprovar si pot oferir algun avanç.

Els dubtes mostrats des de JxCat no van agradar gens a les files d’ERC, la portaveu del qual, la lleidatana Marta Vilalta, va recriminar l’actitud dels que “menyspreen” aquesta “taula de negociació”.

La republicana va reconèixer que des de la seua formació també són “escèptics” quant a l’Executiu, amb qui va considerar que la negociació serà “complexa”. Amb tot, va insistir que treballaran per exhaurir aquesta via.

En paral·lel la Generalitat, va dir, intentarà aconseguir “millores” en qüestions del “dia a dia” a través de la Comissió Bilateral. Paral·lelament, el PSC va demanar a l’Executiu no afrontar aquest diàleg amb “reticències”.