MONARQUIA POLÈMICA
Corinna demanda Joan Carles I per assetjament i espionatge
A la justícia britànica i sol·licita una ordre d'allunyament i una indemnització || Denuncia també el Centre d'Intel·ligència
L’examiga del rei emèrit Corinna Larsen.
L’empresària alemanya Corinna Larsen ha denunciat el rei emèrit, Joan Carles I, i els serveis secrets espanyols, el CNI, davant la justícia britànica per suposadament havar-la assetjat i vigilat.
Segons va informar ahir el diari Financial Times, l’examant del monarca va presentar al desembre una demanda al Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les contra ell i el CNI per haver-la sotmès a una “vigilància il·legal” al Regne Unit i d’haver-la assetjat des del 2012 mitjançant amenaces, difamació i espionatge encobert. Larsen reclama que el rei emèrit no pugui atansar-se a 150 metres de cap de les seues residències i una abundant compensació pels danys causats.
Segons ella, personal del CNI o al servei de Joan Carles I li seguien els passos constantment i li punxaven les trucades.
A la demanda, Corinna afirma que l’excap de l’Estat la va amenaçar dient que “si no feia el que ell volia, les conseqüències no serien bones”.
També acusa l’excap del CNI Félix Sanz Roldán d’advertir-li que no podia “garantir la seua seguretat física o la dels seus fills”. L’alemanya afirma que les amenaces van començar quan, segons ella, es va negar a tornar al monarca 65 milions d’euros que li va donar com a “reconeixement” al que va significar per a ell la relació que ells dos van mantenir.
Aquests diners eren part, suposadament, d’un donatiu que el difunt rei de l’Aràbia Saudita havia enviat a un compte bancari a Suïssa vinculat amb una fundació amb seu a Panamà, i el beneficiari del qual era Joan Carles I.
Segons el diari, el rei emèrit encara no ha respost a la reclamació, si bé encara s’ha de dirimir si la justícia anglesa és competent per investigar-ho.
Els socis del Govern demanen al Congrés que investigui si l’emèrit es va lucrar venent armes
D’altra banda, Podem i ERC, Bildu, Junts, PDeCAT, la CUP, Més País-Equo, Compromís i BNG van registrar al Congrés una petició de creació d’una comissió d’investigació per aclarir la presumpta venda “opaca d’armes” a països “no democràtics” i si Joan Carles I se’n va poder lucrar mitjançant “comissions il·legals”.
