El Tribunal de Comptes dubta de la legalitat dels avals presentats a través de l'ICF

El Tribunal de Comptes dubta sobre la legalitat dels avals de l’Institut Català de Finances (ICF) per cobrir la fiança de 5,4 milions d’euros que li reclama a trenta-quatre exalts càrrecs del Govern per l’acció exterior de la Generalitat entre el 2011 i el 2017 i per aquest motiu ha demanat un informe a l’Advocacia de l’Estat.

L’òrgan fiscalitzador ha requerit al servei jurídic de l’Estat que es pronunciï sobre si una entitat que pertany a la Generalitat, “la mateixa administració autonòmica perjudicada”, pot emparar les possibles responsabilitats comptables “per dol o culpa greu” abans de decidir si accepta o rebutja la via ideada pel Govern. Divendres passat el Tribunal de Comptes va rebre els avals procedents de l’ICF de vint-i-nou dels trenta-quatre encausats per via telemàtica, el termini de presentació dels quals expirava la mitjanit de dilluns.

El fiscalitzador també va informar que dos presumptes responsables no han presentat fiança i va avisar que una vegada acabat el termini emetrà providència d’embargament de béns cap a aquestes persones.

En cas que no accepti l’aval de l’ICF, també procediria a l’embargament de béns dels afectats que s’han adherit a aquesta fórmula.

Davant d’aquesta situació, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va defensar que l’Executiu “no veu motius per tenir dubtes respecte als avals”, ja que el decret que es va aprovar per crear el fons és, al seu parer, “jurídicament impecable”.

En aquest sentit, va acusar el Tribunal de Comptes de voler fer “política amb el cas”. En aquest punt, l’Executiu central va admetre que el tema de les fiances no “és un assumpte pacífic jurídicament”, però va declinar avançar si el Govern central comparteix els “dubtes” expressats per aquest òrgan ni augurar si l’Advocacia de l’Estat els avalarà.

D’altra banda, Carles Puigdemont, un dels encausats, va demanar al tribunal a través d’un escrit que suspengui la tramitació del procediment fins que no s’aclareixi per què no s’ha remès a les defenses determinades documentació generada per l’òrgan comptable sobre aquest assumpte.

Es refereix, concretament, als vots concurrents de consellers progressistes d’aquest òrgan que el 2019 van advertir de determinades anomalies a l’informe que sustenta l’expedient comptable dels trenta-quatre encausats.

El Govern defensa que no hi ha lloc a dubte i assegura que el decret del fons és “jurídicament impecable”

Per la seua part, l’Associació Europea d’Advocats per la Democràcia i els Drets Humans va alertar que les fiances reclamades pel Tribunal de Comptes són “inacceptables” i poden vulnerar el dret dels acusats a un judici just.

Plantada d’Aragonès, però Giró sí que va al Consell Fiscal La Generalitat va justificar ahir l’absència del president, Pere Aragonès, a la Conferència de Presidents, que se celebrarà divendres a Salamanca, assegurant que la seua relació amb el president del Govern, Pedro Sánchez, és “prioritàriament bilateral, no multilateral”.

En aquest sentit, l’Executiu va assegurar que els temes que es tractaran en aquesta trobada són “molt amplis” i no “aporta valor als objectius pels quals treballa aquest Govern”. Des de Moncloa, que va convidar el republicà a “replantejar-se la seua postura”, ja van avançar que entre els temes que hi haurà sobre la taula es troben la pandèmia i el repartiment dels 13.000 milions d’euros de Fons Next destinats a les comunitats.

La plantada d’Aragonès, a la qual podria afegir-se el lehendakari, Iñigo Urkullu, va generar crítiques entre els presidents de Galícia, País Valencià, Canàries, Castella-la Manxa i Aragó, que ho van titllar d’“error”.

El cap de l’oposició al Parlament, Salvador Illa, va assegurar que se sent “decebut”. Al contrari que Aragonès, el conseller d’Economia, Jaume Giró, sí que assistirà avui al Consell de Política Fiscal i Financera que convoca el Govern espanyol amb tots els responsables autonòmics de la matèria. Giró demanarà per al 2022 un marge de dèficit equivalent a l’1,1 per cent del PIB català.