Aragonès deslliga els avenços en la cimera bilateral de la independència i l'amnistia

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va separar ahir els avenços aconseguits en la comissió bilateral Estat-Generalitat que es va reunir dilluns de les reivindicacions a favor de l’autodeterminació de Catalunya i l’amnistia per als encausats i condemnats pel procés. Per la seua part, Sánchez va subratllar la voluntat de complir els compromisos que la Moncloa té pendents amb Catalunya i de desplegar l’Estatut.

Així les coses, a mes i mig que es reuneixi per segona vegada la taula de diàleg entre els Executius català i espanyol, Aragonès va deixar clar que els assoliments aconseguits en la comissió bilateral Estat-Generalitat de dilluns, com el traspàs de la gestió de les beques, no són “moneda de canvi” per “renunciar” a l’autodeterminació i l’amnistia.

Aragonès, a més, va revelar que serà present en aquesta segona trobada de la taula de diàleg i va destacar que la Generalitat acudirà a la cita “havent recuperat la fortalesa institucional”. I és que per al republicà, els mesos que porta com a president han servit per impulsar un “canvi de tendència evident”.

Així, al seu entendre, s’han enfortit les institucions catalanes, delmades per la “repressió” durant l’etapa anterior.

Tot i així, Aragonès va reconèixer que la negociació amb Madrid serà “complexa i difícil” i es va conjurar per aconseguir que, finalment, els catalans “decideixin lliurement com a país”. Al contrari, Sánchez va posar el focus en el desplegament total de l’Estatut per millorar l’autogovern català.

Així, després de veure’s amb el rei a Marivent, va manifestar la seua voluntat de complir amb els compromisos que l’Estat té pendents amb Catalunya.

Aragonès anuncia que serà el líder de la delegació catalana a la taula de diàleg del mes que ve

Brussel·les recorda que la legislació de la UE obliga a dur a terme estudis d’impacte ambiental

Davant d’aquest escenari, el vicepresident, Jordi Puigneró, que dilluns va participar en la comissió bilateral, va insistir que el termini per al desenvolupament de la taula de diàleg serà inferior als dos anys pactats per ERC, JxCat i la CUP si no hi ha avenços i la negociació acaba per bloquejar-se. Tanmateix, no va voler avançar esdeveniments i, en declaracions a Catalunya Ràdio, va indicar que “l’èxit o el fracàs de la taula dependrà dels fets”. Tot i això, va afegir que la primera reunió d’aquest fòrum, creat a partir d’un acord entre socialistes i ERC el gener de l’any passat per facilitar la investidura de Pedro Sánchez com a cap de l’Executiu espanyol, no va ser més que una “fotografia”. I és que la taula de diàleg, de moment, només s’ha reunit en una ocasió, a finals de febrer del 2020 a la Moncloa.

També va reiterar la seua desconfiança en relació amb les negociacions amb l’Estat la CUP. Així, Mireia Vehí, diputada cupaire al Congrés, va advertir que Catalunya no necessita més competències. “Necessitem més sobirania”, va sentenciar, i va lamentar que sempre acabin recorregudes davant del Tribunal Constitucional les lleis del Parlament que “estiren una mica els límits de la Constitució”. A més, va acusar ERC i JxCat de mantenir una “mirada curtterminista”.

Així mateix, José Luis Martínez-Almeida, portaveu del PP i alcalde de Madrid, va exigir a Sánchez que demani a Aragonès que es “comprometi” amb l’Estat de Dret.

L’acord tancat dilluns entre la Generalitat i l’Estat per ampliar l’aeroport del Prat, que connecta mitjançant AVE les seues instal·lacions amb les de Girona i Reus, va provocar ahir un torrent de reaccions trobades, amb veus crítiques en l’entorn d’ambdós Executius. I és que la prolongació de la tercera pista del Prat i la construcció d’una terminal satèl·lit no agrada als comuns, socis del PSOE a la Moncloa, ni a les joventuts d’ERC ni tampoc a la CUP, de la qual depèn la governabilitat a Catalunya.

Així les coses, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va reclamar una “rectificació” i va lamentar “profundament” que s’hagi actuat en aquesta qüestió “d’esquena a la ciutadania”. També la líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, es va demanar com casa aquest projecte amb el pacte per lluitar contra l’emergència climàtica. Tanmateix, el president, Pere Aragonès, els va replicar que aprofitin que el seu partit està assegut al Consell de Ministres per millorar l’acord assolit entre Catalunya i Espanya.

El vicepresident, Jordi Puigneró, per la seua part, es va comprometre que el Prat serà “l’aeroport més verd d’Europa” i no va descartar vetar-hi en el futur l’accés de les aeronaus més contaminants. I és que aquest és el principal argument de les veus crítiques a l’ampliació. Mireia Vehí, diputada de la CUP a Madrid, va declarar que no tot el Govern català està d’acord amb l’ampliació i va animar les veus “dissidents” a pronunciar-se. “Ho hem d’aturar”, va advertir.

També Greenpeace o SOS Baix Llobregat es van pronunciar en aquest sentit, però el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va insistir que és una obra necessària perquè Catalunya “es recuperi a un millor ritme”. Raquel Sánchez, ministra de Transport, per la seua part, va confiar que les obres del Prat, que costaran 1.700 milions, acabin cap a l’any 2030.

Presidència obté la defensa jurídica dels Mossos, abans a Interior El Govern va aprovar ahir el traspàs de l’àrea penal dels serveis jurídics de la Generalitat de la conselleria d’Interior al gabinet jurídic central de Presidència. D’aquesta forma, la defensa dels Mossos d’Esquadra en procediments penals serà pilotada des de la prefectura de la Generalitat i no, com a fins ara, des del departament d’Interior. Segons l’administració catalana, aquest canvi permetrà una “millor coherència” en la defensa de la Generalitat a servidors públics, unificant els criteris de protecció i defensa dels agents i de la resta de treballadors públics.